Resultats de la cerca

Estudià amb RFunchs i EHumperdinck i viatjà per Europa com a intèrpret Fou director titular de l’orquestra del Theater an der Wien, a Viena 1905-17 Obtingué un èxit remarcable amb les seves operetes, entre les quals Eine einzige Nacht 1917, Der Tanz im Glück 1922 i Zwei Herzen im Vierteltakt 1933 Compongué també nombroses cançons i música per a films

Les necessitats s’ordenen en cinc nivells jeràrquics necessitats fisiològiques aire, aigua, aliment, sexe, etc, necessitats de seguretat protecció, estabilitat, ordre, etc, necessitats de pertinença afecte, amistat, integració social, etc, necessitats d’estima prestigi, reconeixement, èxit, etc i necessitats d’autorealització La teoria aparegué formulada en l’article “A Theory of Human Motivation”, publicat l’any 1943 a la revista  Psychological Review

Artista de circ des de quinze anys, el 1914 muntà un número d’acrobàcies còmiques amb el seu germà Pedro, el qual assolí un gran èxit fins el 1920, quan aquest morí d’accident A partir d’aleshores actuà sol, preferentment als teatres de varietats, als quals portà les experiències i els recursos propis del circ al llarg de trenta anys

Sorgí en competència amb La Novela Ideal i amb característiques similars a les d’aquesta collecció, però no n'assolí ni la continuïtat ni l’èxit Hi aparegueren, tanmateix, obres de militants molt significats dins la CNT, com, entre altres, Delaville Pere Foix, Àngel Pestaña, Joan d’Agramunt i Manuel Buenacasa —que hi publicà la famosa Rosa Historia de una mujer del Pueblo —

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906

Fou ordenat de sacerdot el 1903 Ocupà diversos càrrecs importants a la comunitat i es dedicà força a la predicació Collaborà, en català i en castellà, a Revista Montserratina , a Vida Cristiana , a l’ Almanac Marià Benedictí , etc Després del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915, publicà un bon nombre d’obres de divulgació litúrgica en castellà, que tingueren un èxit extraordinari

Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…

L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una interessant…

Tot i haver fet estudis de música des de petit, el seu pare volia que seguís la carrera militar Josef s’hi oposà, i en un primer moment s’interessà per l’enginyeria i l’arquitectura La seva vida estigué marcada per una malaltia del sistema nerviós que li causà freqüents dolors Malgrat el consell dels metges, portà un ritme de vida intens, dedicant moltes hores a la composició i també a les diversions nocturnes El 1853 dirigí per primera vegada una obra seva en públic, tot i que encara no havia decidit dedicar-se professionalment a la música El seu germà Johann, que a causa de l’…