Resultats de la cerca
Es mostren 173263 resultats
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Història
Política
Historiografia catalana
Erudit i diplomàtic.
Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió També conegut per Pau de Dalmases i Ros, era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la…
, ,
Joan de Giorgio Vitelli i Simon
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Dret
Escriptor i traductor.
Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’ Eduard Toda als arxius algueresos Destacat representant de la renaixença catalana a l’Alguer, és autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català els poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans també traduí alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès
,
Josep de Litala i de Castellví
Història
Militar
Militar sard i poeta en castellà.
Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo
Sanui i Alins
Sanui i Alins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, al qual s’uní el 1969 el d’Alins de Llitera (i que prengué el nom de Sanui i Alins), al límit septentrional de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui.
Un terç del territori és ocupat per la brolla la resta és dedicada a conreus de secà cereals 1500 ha, ametllers 400 ha i oliveres 350 ha Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha amb una mitjana de 25,4, en gran part de conreu directe La ramaderia és complementària Des del 1900 ha sofert un despoblament del 47% La vila de Sanui 281 h agl 1981 456 m alt a mitjan segle XIX era encara assenyalat dins el terme la caseria d' Herbera , és al límit actual del domini lingüístic català El seu parlar manté, dintre el dialecte ribagorçà, trets característics…
Òpol i Perellós
Òpol i Perellós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector més oriental de les Corberes, al límit amb el Narbonès (Llenguadoc), constituït el 1970 per l’agregació dels termes d’Òpol i Perellós.
El terme s’estén des de l’alineació principal de les Corberes coll de Carrera, 560 m alt el Montplà, 424 m alt i la serralada que limita la plana litoral, coberta en gran part, en aquest sector, per l’estany de Salses serra del Boix, 286 m alt crest de Vilaplana el Montpeirós, 351 m alt entre aquestes dues alineacions s’obre una plana, drenada per un afluent del Ròvol Ha perdut els arbres, i el territori és cobert de garriga La vinya és el conreu principal, i s’elaboren vins de qualitat amb denominació d’origen Hi ha un celler cooperatiu La ramaderia especialment de bestiar oví…
Josep de Taverner i d’Ardena
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries
Lluís Joan de Requesens i Pastor
Marí.
Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern Fill gran de Berenguer Joan de Requesens i Joan Fou general de galeres a Sicília Participà en la guerra contra Venècia 1509, en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí 1510, fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymān a Pantelleria 1516
Wallis i Futuna

Hahake, a Wallis i Futuna
Clement Bourse (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de la Polinèsia (Oceania), entre les illes Samoa i Fiji, format per l’illa Wallis, amb l’illa d’Uvea i una vintena d’illots, i les illes Horn, amb Futuna i Alofi.
Des del 1959 constitueix un territori d’ultramar de la República Francesa, amb un representant a l’assemblea nacional i un altre al senat
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…
Montellà i Martinet
Montellà i Martinet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet 30,5 km 2 el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant 2325 m, seguint vers ponent pel pic de Comabona 2547 m, el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera 2604 m, la Roca Punxenta o del Migdia 2591 m, la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall 2563 m En definitiva i per aquest límit meridional…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina