Resultats de la cerca

Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l’orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat 1700 prior de l’església major de Sant Joan

Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la fundació…

Participà en l’expedició de Jaume I a Mallorca, durant la qual formà part del consell reial i fou àrbitre del repartiment

Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest

Fill del comte Guifré de Cerdanya Fou conseller de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i treballà per la reconciliació d’aquests darrers Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta 1079 per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís

El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III Asistí al concili de Tolosa 1119-20 i al sínode de Narbona 1128 Fou un dels marmessors del comte Ramon Berenguer III

Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per l’absolutisme, i fugí a França, on signà l' Exposición dirigida a Su Santidad 1823, dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França També envià als seus diocesans una pastoral 1823 contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten

Cap dels arians moderats s’oposà a la fórmula plenament ariana dels concilis de Sirmi i convocà 358 un sínode a Ancira Deposat el 360 i exiliat a Illíria, en pogué tornar en temps de l’emperador Julià, però sense ocupar la seu episcopal Escriví diverses obres teològiques