Resultats de la cerca

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà

Ingressà al Centre d’Esports Sabadell l’any 1920, juntament amb els seus germans Tena I i Tena III Jugà durant vuit temporades com a davanter centre i interior, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà tres temporades 1928-31 Fou campió de Catalunya i d’Espanya 1929, i marcà el primer gol en la final contra el Real Madrid Disputà 26 partits a la Lliga i marcà 8 gols Retornà breument al CE Sabadell, on es retirà 1931 Jugà dos partits amb la selecció de Catalunya

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya

Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun

Ingressà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1922 procedent de les categories inferiors Durant dotze temporades jugà a la banda dreta del mig camp o com a defensa Es proclamà campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, i participà en la jornada inaugural de la Lliga, en què disputà 64 partits Es retirà el 1934 i dirigí l’equip fins que s’acabà la temporada 1933-34 Fou una de les figures clau per a la supervivència del club durant la Guerra Civil i el 1941 en fou secretari tècnic

Defensa central, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i, després de passar per l’Espanyol B, fou cedit al Màlaga B 2005-06 La temporada següent fitxà pel primer equip espanyolista, en el qual jugà tres temporades 2006-09, disputà 71 partits de Lliga i marcà 1 gol Fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou traspassat al Racing de Santander, amb el qual jugà també tres temporades 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Kaiserslautern alemany Ha estat nou vegades internacional amb la selecció espanyola sub-21

El 1984 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent de l’Auxerre francès, on jugà durant sis temporades 1984-90, disputà 164 partits com a davanter centre i marcà 45 gols La darrera campanya la feu a segona divisió i aconseguí l’ascens Posteriorment, marxà al Toulon francès 1990-92 i al Racing de Santander 1992-94 i retornà a Catalunya, per jugar a la Unió Esportiva Lleida 1994-95, novament a la segona divisió, on jugà 23 partits Després marxà al Deportivo Alavés Fou internacional sub-21 per França en vuit ocasions

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits