Resultats de la cerca

Començà jugant d’interior i després ho feu de defensa Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1932-35, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1934 i ascendí a segona divisió després d’assolir el títol de tercera Posteriorment passà a l’Esport Club Granollers 1935-37, 1940-41, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de primera categoria B 1936, el Badalona 1939-40, el Sabadell 1941-44 i el Martinenc 1944-46 Jugà dues vegades amb la selecció catalana i marcà un gol

El 2001 fitxà per l’Associació Lleidatana, provinent del Beti-Onak Fou internacional júnior 2003 i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis amb la selecció espanyola absoluta 2005 Tècnica de la Federació Catalana d’Handbol 2008-21, fou entrenadora dels equips femenins promeses 2017-20 i juvenil des del 2020 de la Federació Espanyola d’Handbol Ha estat entrenadora a la divisió d’honor femenina amb el Castelldefels 2013-15, el Sant Quirze 2016-22 i el Granollers des del 2022

Jugà a l’AE l’Hospitalet, INEFC Barcelona, CB Pedagogium, CE Universitari, CN Poble Nou, AEE Lauro i Associació Granollers Esportiva Fou diverses vegades campió de Catalunya individual en categories juvenil i júnior, i també com a absolut individual 1994, 1996, 1997, en dobles masculins 1991, 1992, 1996, 1999, 2010, 2012 i dobles mixtos 1991, 1997, 2011 Formà part de la selecció catalana i espanyola en diverses ocasions Com a entrenador dirigí el grup de tecnificació de bàdminton del CAR de Sant Cugat 2001-02

Els 157 ocupants de l’avió Boeing 737- 800MAX d'Ethiopian Airlines moren en estavellar-se prop de l'aeroport Bole d'Addis Abeba, la capital d'Etiòpia Una de les víctimes és un català, veí de Granollers El 29 de desembre el mateix model d’avió va caure a Indonèsia i dels 189 ocupants no hi va haver supervivents Després de l’accident, la UE i alguns estats com l'Índia prohibeixen aquest avió en el seu espai aeri, i els Estats Units inicien una investigació sobre la seguretat de l’aparell

Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901

La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern 1843 a Josep MRoca, el qual assolí aportacions de capital angleses La línia, inaugurada el 28 d’octubre de 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar 1852-57 El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers abans, Camins de Ferro del Nord de Barcelona i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on es diplomà l’any 1977 amb un premi d’honor en guitarra i menció en música de cambra Ha estat deixeble de Gracià Tarragó i Eduardo Sainz de la Maza És membre fundador del Quartet Tarragó 1971 i, des del 1982, ocupa la càtedra de guitarra al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers Ha desenvolupat una carrera de concertista molt significativa, d’àmbit internacional, en la qual ha destacat per l’estrena de diverses obres contemporànies i per l’amplitud del seu repertori

Competí amb el CD Granollers fins el 1954, que fitxà pel FC Barcelona Fou cinc vegades campió d’Espanya de llançament de barra 1958-61, 1963, i sis de Catalunya 1953, 1959-63 També guanyà tres títols catalans de javelina 1951, 1954, 1955, un de disc 1951 i cinc de decatló 1948, 1949, 1951, 1952, 1953 L’any 1956 llançà la javelina a 89,66 m, superant el rècord mundial, però la marca no fou homologada perquè el llançament es feu amb l’anomenat estil espanyol, no reconegut per la federació internacional

Fou deu vegades campió de Catalunya de marató entre el 1993 i el 2008, prova en què establí el rècord català 1995, així com quatre vegades campió de mitja marató 1993, 1994, 1996, 1997, dues de 10 km en ruta 1998, 2004 i dues més de 10000 m en pista 1993, 1996 Guanyà la Marató de Catalunya 1994, 1996, que es disputava entre Mataró i Barcelona, i curses populars, com la Mitja Marató de Granollers, la Cursa de la Mercè i la Jean Bouin També fou dues vegades campió d’Espanya de marató 2000, 2001

Extrem dret, començà en l’Atlètic Balears i la temporada 1942-43 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a l’edició 1953-54, exceptuant la campanya 1943-44, en què jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol Amb el Sabadell disputà 111 partits de Lliga entre primera i segona divisió i marcà 41 gols Com a entrenador dirigí, entre altres equips, el Sabadell, el Granollers, l’escola de futbolistes del Sabadell i el Sant Andreu, al qual ascendí a segona divisió la temporada 1968-69