Resultats de la cerca

Més tard, a causa de la pressió dels mohawk dels colons blancs, els mohicans emigraren cap al sud i es confongueren amb d’altres tribus Aquest poble és conegut per la novella El darrer dels mohicans , de JFCooper

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església…

Les cases s’han anat construint a redós d’una torre medieval, documentada ja el 1063, que avui es troba notablement conservada Destaquen també l’església vella, del segle XVII, i l’original església de Santa Maria de la Guàrdia, d’obra vista, construïda a la dècada de 1960 i que depèn de la parròquia de Tornabous Els regadius del canal d’Urgell impulsaren el desenvolupament de la seva població Les terres treballades, la gran majoria de regadiu, tenen el blat de moro com a conreu predominant, amb una molt escassa extensió destinada a fruiters La majoria dels veïns es dediquen a l’agricultura i…

Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori…

Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

Establert a la Costa d’Or des del s XV, al final del s XVII un cap, Osei Tutu, aconseguí d’unir tots els aixantis sota la seva direcció i adoptà el títol d’aixantihene 1695-1725 D’aquesta manera formà el regne dels aixantis , el poder del qual es basà en la mineria i l’agricultura activitats pròpies de la nombrosa població esclava i en el comerç d’esclaus Els descendents d’Osei Tutu organitzaren políticament i militarment el regne El fort sentit nacionalista dels aixantis, llur riquesa manifestada en l’art refinat i l’existència d’una sèrie de governs intelligents, portaren aquest poble…

L’església parroquial Santa Anna depèn de la de Sedó Centra el poble el castell de Montcortès , notable edifici del segle XVI

El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193

Centrat per l’església parroquial de Santa Maria esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll l’edifici, romànic, ha estat molt reformat el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca El lloc formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs

L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran Formà part de la batllia de Figueres