Resultats de la cerca

De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature 1874 i Études d’historie de la philosophie 1897 Bergson i Blondel foren deixebles seus A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intelligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal

Molt conegut en el camp de la psicometria, desenvolupà les escales d’actituds i contribuí a l’aplicació de l’anàlisi factorial, a la qual aportà les dites set “capacitats mentals primàries” comprensió verbal, capacitat numèrica, visió espacial, capacitat perceptual, memòria, raonament i fluència verbal Cal destacar-ne les obres Primary Mental Abilities 1938 i A Factorial Study of Perception 1944

Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona 1975 i és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 Dirigeix la revista Quaderns d’anàlisi geogràfica i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural 1981 i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona 1986

Deixeble d’Andrés Bello, publicà unes Notas de la gramática de Bello 1886 Les seves primeres obres, Apuntaciones críticas sobre el lenguaje bogotano i Gramática latina 1867, mostren ja el gran aprofundiment en l’anàlisi psicologicogramatical que el caracteritzà El Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana 1888-93, obra monumental que deixà inacabada, registra l’evolució del castellà

Autor de novelles des de la trilogia La vie de Philippe Denis 1930-55 fins a Les réflexions de Monsieur FAT 1963, L’abonné de la ligne U 1964 i Hoffmann Canadà 1977 on amb sensibilitat i intelligència conreà l’anàlisi psicològica És autor també de llibres de viatges, d’assaigs, de poemes Monologue pour un disparu , 1974 i d’alguna peça teatral

Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són Le système des objets 1968 —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation 1970 —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe 1972 i Le miroir de la production 1973 La…

El projecte educatiu ha d’incloure els trets d’identitat del centre, els seus principis pedagògics, els organitzatius i el projecte lingüístic La seva finalitat és donar compliment a les prescripcions educatives establertes per al conjunt de l’alumnat, després d’una anàlisi de la pròpia realitat i del context socioeconòmic i cultural on el centre desenvolupa l’acció formativa, considerant la diversitat de condicions individuals

Hom aplica el terme en l’anàlisi urbana per a analitzar dinàmicament el creixement urbà i els canvis en l’estructura interna de les ciutats, i l’utilitza en el model concèntric d’ús del sòl on les funcions d’una zona cerquen la nova localització en la zona immediatament exterior, de manera que el creixement s’efectua per un procés de colonització cap a fora

Gran admirador de Proust, intentà de donar a les seves novelles el caràcter de documents objectius, amb una forta càrrega d’anàlisi psicològica Ultima noapte de dragoste, întîia noapte de razboi ‘Última nit d’amor, primera nit de guerra, 1930, Patul lui Procust ‘El llit de Procust’, 1930 També escriví poesies de tendència realista Poezii , 1924 i els drames Suflete tari ‘Ànimes fortes’, 1922 i Danton 1931

Anàlisi de les obres presentades al teatre d’Hamburg, es convertí en una exposició teòrica sobre l’art dramàtic Lessing hi defensa la preceptiva aristotèlica, critica Corneille i Racine i presenta com a model els drames de Shakespeare Hi propugna també que el drama ha de desenvolupar l’aptitud de l’espectador en la percepció dels esdeveniments i ha d’incidir en el moviment burgès d’alliberament