Resultats de la cerca

Competí pel Club Esportiu Universitari de Barcelona, i fou campió de Catalunya de 100 m llisos 1972, de 50 m en pista coberta 1975 i de llançament de javelina 1976 Establí els rècords catalans de 100 m 1971, 60 m en pista coberta 1973, decatló 1973 i 4 × 100 m en quatre ocasions, la darrera el 1973, que també fou rècord d’Espanya de clubs Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola

Migcampista, fitxà pel RCD Espanyol 1968-71 procedent de l’Elx Disputà 86 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, i marcà 4 gols Fou una vegada internacional absolut, dues sub-23 i una olímpic Formà part de la selecció catalana en una ocasió 1971

Ocupà la presidència del Club Tennis Tarragona 1998-2006 Fou membre de la junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis 2000-04 i des del 2009 n’és secretari general També fou vicepresident primer de la federació catalana 2008-11 Des del 2011 forma part de la Comissió de Tennis en Cadira de Rodes de la Federació Internacional de Tennis

Procedent del Llevant, jugà tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-73, dues d’aquestes a primera divisió Actuava d’extrem dret i disputà un partit amb la selecció catalana Després jugà al Múrcia 1973-75 i al Betis 1975-80, amb el qual fou campió de Copa 1977 Fou dues vegades internacional

Fou vicepresident de la Federació Catalana de Voleibol 1970-74, que presidí els anys següents 1974-78 El 1971 formà part del comitè organitzador del III Campionat d’Europa de voleibol juvenil i el 1984 fou candidat a la presidència de la federació espanyola Fou premiat amb la insígnia d’or de la Delegació Provincial d’Esports 1974

Començà entrenant Les Fonts de Terrassa de Rubí 1983-85, el qual ascendí a divisió d’honor Posteriorment dirigí el Marsol FS i, durant vuit temporades, entre el final dels anys vuitanta i el principi dels noranta, el Centelles Futbol Sala, amb el qual alternà la divisió d’honor i la divisió de plata Entrenà el FC Barcelona 1994-95, a divisió d’honor, i també el T2 Gràcia 1995-97, el FS Santa Eulàlia 1997-99, el FS Granollers 1999-2001 i el CFS La Garriga 2001-05, en altres categories Fou seleccionador català la temporada 1985-86, càrrec que recuperà l’any 2006, any que Catalunya fou…

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata al mèrit…

Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996

S’inicià amb el Club Ciclista Cornellà l’any 1983 Alternà èxits a la pista i a la carretera en categories inferiors S’introduí a la modalitat de tàndems i participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, es proclamà campió del món i d’Espanya de fons 2001 i assolí la medalla de bronze als Campionats d’Europa del mateix any Integrà l’equip Genesis 2003-08 abans d’incorporar-se a la Societat Ciclista Ilerdense

Realitzà tota la seva trajectòria esportiva en el Reial Club de Polo de Barcelona Amb el primer equip aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, en què aconseguí diploma olímpic en perdre la final de consolació i quedar en quarta posició