Resultats de la cerca
Es mostren 35807 resultats
potàssic | potàssica
Química
Dit dels composts de potassi en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +1.
dau fals
Dau que té més pes en un costat i cau, per tant, més sovint per aquest costat.
tub pol·línic
Botànica
Evaginació tubular del contingut del gra de pol·len, que es forma en germinar aquest en l’estigma.
Pot atènyer una gran llargària, és revestit per la intina i a les angiospermes conté, en la part terminal, el nucli vegetatiu i el nucli generatiu, el qual es divideix en dos nuclis espermàtics
tancador
Diplomàtica i altres branques
Baga o sivella amb què es mantenen subjectes les cobertes d’un llibre quan aquest és tancat.
clorós | clorosa
Química
Dit dels composts de clor en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +3.
clòric | clòrica
Química
Dit dels composts de clor en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +5.
per defecte
Física
Dit d’una mesura realitzada fent aproximacions successives al valor exacte mitjançant valors estrictament inferiors a aquest.
vescomtat de Xelva
Història
Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del Regne de València) centrada en la vila de Xelva.
Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova
Xalamera
Municipi
Poble i municipi d’Osca, Aragó, a la ribera del Cinca, entre aquest riu i l’Alcanadre.
El castell de Xalamera , concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera , la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d’Amposta Li fou unida la comanda de Bellver, i tingué comanadors propis fins a la fi del s XVIII
angle de la base
Matemàtiques
Qualsevol dels angles interiors d’un polígon que tenen la base d’aquest com a costat comú.