Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
bosquetó
Botànica
Bosc de port discret integrat per arbres baixos o d’aspecte arbustiu.
alum de Roca
Química
Alum comú fos en la seva aigua de cristal·lizació, d’aspecte vidriós.
Antigament procedia de Rocca, Síria
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors,…
organdisatge
Indústria tèxtil
Aprest al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per transformar-los en organdí, basat en l’acció de l’àcid sulfúric de 52° Bé i a 50-60° C sobre el cotó, que prèviament pot haver estat merceritzat.
Si és efectuat amb el gènere tens, aquest pren un aspecte apergaminat i transparent, i en el cas contrari, s’encongeix molt i agafa un aspecte llanós Després de l’aplicació de l’àcid sulfúric, cal esbandir, neutralitzar i tornar a esbandir el teixit aprestat L’efecte d’organdí és permanent
Zaanstad

Aspecte del poble de Zaandam, el principal nucli de la ciutat de Zaanstad
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
Situada al NW d’Amsterdam, a la riba del Zaan Indústria alimentària especialment xocolata, metallúrgica especialment embalatges i química i maquinària S'originà el 1974 en unir-se diversos municipis veïns Assendelft, Koog aan de Zaan, Krommenie, Westzaan, Wormerveer, Zaandam i Zaandijk
el Flamisell

Aspecte del riu Flamisell al seu pas per la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
© Jaume Ferrández
Riu
Riu afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Rep les aigües del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2982 m d’altitud La seva vall, orientada de N a S vall Fosca o ribera de Flamisell , és encaixada més de 1200 m, respecte al muntanyam, fins a Beranui, des d’on s’obre per la Pobleta de Bellveí i Senterada, fins a la Pobla de Segur, on desguassa a la cua del pantà de Talarn Té 34 km de llarg, amb un fort desnivell, i un cabal mitjà de 7,75 m 3 /s Ja l’any 1914 fou equipat per a la producció d’energia elèctrica 56500 kW de potència, distribuïda entre quatre centrals, que, seguint el curs de l’aigua, són Cabdella, Molinos, la Plana i…
San Cristóbal de La Laguna

Aspecte del nucli històric de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife)
© Excmo. Ayuntamiento de La Laguna
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al N de l’illa de Tenerife, al centre d’una plana molt fèrtil que ha estat drenada artificialment.
Antiga capital de l’illa, fundada al segle XV pel conqueridor Alonso Fernández de Lugo , esdevingué centre universitari i episcopal de l’arxipèlag a partir de la segona meitat del segle XIX, després d’un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als segles XVIII i XIX Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de La Laguna, fundada el 1701 Conserva esglésies i edificis de l’època fundacional la catedral, l’església de la Concepción i el palau episcopal L’any 1999 el conjunt històric fou declarat patrimoni de la humanitat
Can Font de la Serra

Aspecte del Centre de l’Aigua de Can Font de Manresa (Bages)
© Parc de la Séquia
Masia
Masia històrica situada al sector N de la ciutat de Manresa (Bages).
L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia
Museu Valencià d’Etnologia

Aspecte d’una de les sales de l’exposició “Secà i Muntanyà”
© Museu Valencià d’Etnologia
Museu
Museologia
Museu de la ciutat de València fundat el 1982 per Joan Francesc Mira.
Té la seu al Centre Cultural la Beneficència Els seus objectius són la investigació i la difusió en el camp de l’etnologia i l’antropologia Se centra en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procés de trànsit cap a la societat industrialitzada, tot i que també aborda l’àmbit general d’altres cultures, en particular de l’àmbit mediterrani La seva exposició permanent, renovada l’any 2011, se centra en tres àmbits geoculturals “Les ciutats”, “Horta i Marjal” i “Secà i Muntanya” A les seves colleccions d’objectes destaca la tecnologia agrícola i la indumentària Manté…
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina