Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
Valeri Brumel
Atletisme
Atleta rus.
Especialista del salt d’alçada, el 1963 en situà el rècord mundial en 2,28 m Fou campió olímpic a Tòquio 1964, però el 1965 sofrí una fractura greu que l’apartà de les competicions Posteriorment tornà a superar els 2 m
Jean Bouin
Atletisme
Atleta francès.
Emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física L’any 1909 fou campió de França Guanyà tres vegades el Cross de les Nacions 1911, 1912 i 1913 Millorà el rècord mundial dels 10 000 m bo i situant-lo en 30’ 58’ 8/10 1911, i el de l’hora, amb 19,021 km A Barcelona hom organitza anualment d’ençà del 1920 el gran premi Jean Bouin , important cursa de fons instituïda en memòria seva tradicionalment ha estat disputat des del pont d’Esplugues de Llobregat fins a l’arc de Triomf a Barcelona, després fou traslladada al circuit a la Rambla i al passeig de Colom i, posteriorment, al circuit de…
Sara Simeoni
Atletisme
Atleta italiana.
Especialista del salt d’altura, el 1968 començà d’aplicar la tècnica anomenada fosbury Fou tercera als campionats d’Europa celebrats a Roma el 1974 1,89 m, segona en els Jocs Olímpics de Mont-real el 1976 1,91 m, campiona europea a Praga el 1978 2,01 m, campiona olímpica a Moscou el 1980 1,97 m i subcampiona olímpica a Los Angeles el 1984 2,00 m El 1986 es retirà de l’alta competició
Lasse Viren
Atletisme
Atleta finlandès.
Especialista de les proves de fons, assolí els títols dels 5 000 i dels 10 000 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972, amb 33264 min, i 27384 min, i en els de Mont-real 1976 amb 132476 min i de 274038 min Assolí el rècord del món en ambdues proves l’any 1972 els 27384 min en els 10 000 m i 13164 min en els 5 000 m
Rosemarie Ackermann
Atletisme
Atleta alemanya.
Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou
Ronald Clarke
Atletisme
Atleta australià.
Fou el millor especialista de fons del decenni 1960-70, tot i aconseguir només una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en els 10000 m 1964, i destacà sobretot en aquesta distància, els 5000 m, les 3 milles i les 6 milles Es retirà de les competicions el 1970, havent aconseguit 18 rècords mundials Entre altres distincions, el 1966 fou nomenat membre de l’orde de l’Imperi Britànic MBE
Alberto Juantorena
Atletisme
Atleta cubà.
El 1976 participà en els Jocs Olímpics de Munic i guanyà la medalla d’or en les proves de 400 i 800 m i el 1977 assolí el campionat del món a Düsseldorf en ambdues proves El 1984 es retirà de l’alta competició
aquatló

L’aquatló és un esport combinat i de resistència en el qual l’atleta practica dues disciplines: la cursa a peu i la natació. Participants a l’Aquatló Ciutat de Badalona (2010)
Àngel Viñeta
Triatló
Especialitat esportiva integrada dins l’esport del triatló.
Consisteix a realitzarsense pauses una cursa a peu, un tram de natació amb estil lliure i una cursa a peu Les distàncies oficials d’aquesta especialitat són la distància esprint 2,5 km cursa a peu, 1 km natació i 2,5 km cursaa peu i la distància normal 5 km cursa a peu, 2 km natació i 5 km cursa a peu Es practica tant en aigües obertes com en tancades i tot i no ser una disciplina olímpica, cada any s’organitza el Campionat del Món, reconegut i reglamentat per la International Triathlon Union A Catalunya es practica des del principi dels anys noranta, i el més popular és l’Aquatló Ciutat de…
marató
Atletisme
Esport
Prova atlètica que consisteix en la disputa d’una cursa de fons per un recorregut asfaltat sobre una distància de 42,195 km.
Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City El nom fa allusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol Tingué lloc al velòdrom…
,
Florence Griffith
Atletisme
Atleta nord-americana.
Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina