Resultats de la cerca

Féu llargs viatges d’exploració per les mars australs, i particularment per l’Antàrtic Cartografià la costa occidental dels EUA i una part de les costes de l’Antàrtida L’any 1838 sortí de Hampton Road amb sis naus a les seves ordres, per a un llarg periple Després d’haver passat per la Terra del Foc, arribà a 70° de latitud S continuà el viatge i anà cap a Austràlia De Sydney, embarcà l’any 1839 cap a l’Antàrtida sector de l’actual Terra de Wilkes, i després continuà pel Pacífic fins a la costa occidental dels EUA Finalment es féu de nou a la mar i, a través del Pacífic, l’Índic i el cap de…

Les típiques no semblen degudes a un enfonsament continental, sinó més aviat a una invasió marina de les baixes valls fluvials durant l’era terciària transgressió flamenca del Plistocè Calia, però, que les xarxes fluvials ja estiguessin desenvolupades i encara no envellides per l’erosió Això explica que només s’hagin desenvolupat bé en certes regions com Galícia, Bretanya, SE d’Escòcia, E dels EUA, SE d’Austràlia, etc Als Països Catalans, l’única desenvolupada és el port de Maó No arribaren a terme les petites de la costa menorquina de Tramuntana, de la mallorquina de Llevant inclosa l’illa…

Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a autors com R…

Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la Filharmònica d’Oslo i…

Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet Fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de Scheveningen 1948 i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano de Brusselles 1949 Tocava amb dos violins Stradivari el Presidente 1721 i el Minaloto 1728 Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París Enregistrà molts discos amb H von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els concerts de J Brahms, PI…

Entre el 1929 i el 1935 estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Riga, on estudià direcció orquestral i composició 1940-44 Compaginà els estudis amb la plaça de violinista que ocupà a l’Orquestra de l’Òpera de Riga, que acabà dirigint del 1944 al 1952 El 1946 guanyà el segon premi del Concurs Nacional de directors soviètics, i dos anys més tard passà a ser director associat de l’Orquestra Simfònica de Leningrad, de la qual fou titular a partir del 1952 Després d’haver realitzat nombroses gires per l’Extrem Orient i…

Es formà simultàniament al Royal College of Music i a la catedral de Sant Pau de Londres, on fou nen cantor El 1937 dirigí els assaigs dels cors per a la interpretació del Rèquiem alemany , de J Brahms, dirigit per A Toscanini, i un any després fou nomenat director del cor de la BBC Entre el 1944 i el 1951 dirigí la BBC Northern Orchestra, i a partir del 1954, l’Orquestra Municipal de Bournemouth En 1961-63, després d’haver realitzat una gira per Austràlia i Sud-àfrica, estigué al capdavant de l’Orquestra Nacional Gallesa i l’Orquestra Filharmònica de Liverpool Posteriorment ocupà els podis…

Inicià la seva carrera concertística a dotze anys El 1929 debutà a Harrogate amb la interpretació del Concert núm 1 de F Mendelssohn Fou alumna de la Royal Academy of Music de Londres Posteriorment amplià estudis a Viena amb Paul Weingarten També ho feu amb Mathilde Verne, Tobias Matthay i Edward Steuermann L’any 1948 inicià una important trajectòria als Estats Units, on gaudí d’un enorme prestigi També actuà amb gran èxit al Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, diversos països de l’Amèrica del Sud, l’Índia i el continent europeu Excellí especialment amb obres d’A Khačaturjan, S Rakhmaninov, J…

El 1967 absorbí la Yardley and Company Limited El 1969 tenia un volum de vendes de 1 587 milions de dòlars i uns beneficis nets de 150,1 milions de dòlars Té 95 000 treballadors i disposa de filials i sucursals al Regne Unit, al Canadà, a Austràlia, a Xile, etc El 1976 adoptà el nom actual Entre les seves marques de tabac hi ha Benson and Hedges i Senior Service És un grup en expansió i té la seva producció diversificada El 1985 era la primera empresa tabaquera europea i la quarta empresa britànica pel volum de vendes 12 083 milions de dòlars l’any 1983 En aquesta data tenia 187 173…

Concebuda inicialment com a agència de notícies econòmiques, rebé aviat la subscripció de tots els diaris londinencs La guerra de Secessió nord-americana i l’etapa imperial francesa consagraren l’agència, que s’estengué per Alemanya i els EUA, mentre que la consolidació de l’imperi colonial britànic permeté l’establiment de sucursals a Austràlia, Nova Zelanda, l’Índia, la Xina, etc El 1915, en morir Herbert Reuter, fill de Paul Julius, l’agència esdevingué una societat anònima amb l’ajut del Banc d’Escòcia el 1925 es transformà en una cooperativa de diaris anglesos, australians, neozelandesos…