Resultats de la cerca
Es mostren 1932 resultats
Joaquim de Gispert i Anglí
Música
Negociant i home d’empresa català.
Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escrivà de cambra, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 L’any 1847 fundà el Cercle del Liceu
Joan Albiol
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Ala punta que destacà al Club Futbol Sala Aiguafreda La temporada 1986-87 fitxà pel Futbol Club Barcelona, any que es refundà aquesta secció del club blaugrana Guanyà la Copa del Rei 1988, 1989 i la Recopa d’Europa contra l’AC Roma 1990, competició organitzada llavors de manera oficiosa Fou el capità de l’equip al final de la dècada dels vuitanta i inici dels noranta
testament militar
Dret civil
Testament atorgat en temps de guerra pels militars en campanya, voluntaris, presoners i qualsevol altra persona enrolada en l’exèrcit.
Ha d’atorgar-se en presència d’un oficial que tingui almenys categoria de capità Aquest testament és enviat al quarter general, el qual el tramet al ministeri de l’exèrcit El ministre, un cop mort el testador, tramet el testament al jutge del darrer domicili del causant, per tal que siguin citades les persones que han d’heretar, les quals n'han de sollicitar la protocollització
Ferran Velazco Querol
Rugbi
Jugador de rugbi.
Membre de la Unió Esportiva Santboiana, jugà a la posició de darrer En el seu palmarès destaquen set Copes de Catalunya 1995-2000, 2005, una Copa d’Espanya 2000, dues Lligues 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2005, 2006 Amb la selecció d’Espanya jugà 57 partits 1997-2006, en què anotà 87 punts, i n’arribà a ésser el capità Disputà la Copa del Món 1999
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
Josep Aimeric i Varas
Història
Militar
Militar i polític.
Fou coronel de voluntaris reialistes Nomenat ministre de la guerra 1824, dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució 1825 a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII Capità general de les Balears 1828-33, intervingué en una conspiració carlina 1834 Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats
Antoni de Potau-Moles i Ferreró
Història del dret
Fill del doctor en dret i conseller de la Reial Audiència de Catalunya Jaume de Potau-Moles i Jover.
Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià
Ottavio Piccolomini
Història
Militar
General italià.
Estigué al servei, primerament, de Castella, i des del 1627, de l’Imperi Lluità a Lützen 1632 Mariscal de camp, deturà l’avanç dels suecs cap a Bohèmia 1633 i els combaté a Nördlingen 1634 El 1639 derrotà França a Thionville Vençut pels suecs a Wolfenbüttel 1641 i a Breitenfeld 1642, més tard lluità als Països Baixos, al costat de Castella Esdevingué capità general
Ambrosio O’Higgins
Història
Militar
Militar i funcionari castellà, d’origen irlandès.
Visqué a Cadis i emigrà a Buenos Aires, al Perú i a Xile, on es dedicà al comerç Oficial de l’exèrcit, combaté els araucans i arribà a governador i capità general de Xile 1788-96, càrrec en què se significà com un excellent administrador i polític Fou nomenat virrei del Perú 1796-1800, on es destacà per la seva activitat en obres públiques, transports i comerç
Rafael García Valiño y Marcén
Història
Militar
Militar.
Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina