Resultats de la cerca

Jesuïta, fou un predicador notable Suprimida la Companyia de Jesús, fou professor al collegi Sapienza de Roma i a l’Acadèmia de Nobles És autor de nombrosos estudis d’història eclesiàstica i literària i d’obres de teologia, entre els quals Storia letteraria d’Italia 1750-59, Annali letterari d’Italia 1762-64, Antifebronio 1770, Bibliotheca selecta historiae ecclesiasticae 1776 i Bibliotheca ritualis 1776-81

És situat a la sala capitular de la catedral i en algunes dependències annexes al claustre de la Mercè, traslladat a aquest lloc el 1942 De les seves colleccions destaca l’orfebreria, la marededeu del Capítol i un crucifix romànic Té un interès especial la tela que representa la temptació de sant Tomàs d’Aquino, pintada per Velázquez el 1633 per al collegi dominicà d’Oriola

Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86

Fou organista a la catedral de Tarragona i, després 1884, a la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del collegi de sordmuts Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics La ermita del Valle i Doña Juana de Castro , una balada En la corte de Abd-el-Rahman , dos capricis simfònics Zambra, El amanecer , etc

Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, s’inicià el 1966 en categoria territorial Després de tres temporades a segona divisió, assolí la màxima categoria estatal el 1977 i la internacional el 1980 Durant deu temporades dirigí 102 partits de Lliga de primera divisió, i la final de la Copa del Rei del 1985 Fou designat millor àrbitre de la Lliga 1980 El 1987 es retirà

Vinculat al Club Natació Sant Andreu, ingressà al collegi català el 1980, al comitè estatal el 1983 i fou reconegut per la federació internacional el 1991 S’especialitzà en waterpolo i en el període 1990-2005 arbitrà més de 400 partits en la màxima categoria de la Lliga Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1995 i argent 2000

Pare de l’escriptor Alfons Par i Tusquets Fou secretari de la Universitat de Barcelona i degà del collegi d’advocats 1877 Liberal, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1860, 1868-71, 1874, diputat provincial 1864-66 i president de la Societat Econòmica d’Amics del País 1890 Autor d’opuscles de tema jurídic, com Redención de censos enfitéuticos 1880 i Laudemios 1889

Llicenciat en medicina 1875, fou metge militar durant la tercera guerra Carlina Metge numerari de l’Hospital de Girona, el 1896 fundà el Collegi de Metges de la província gironina, que presidí, i el Boletín del Colegio de Médicos , en el qual collaborà Escriví, a més, Bibliografía médica de la provincia de Gerona 1896, El pronóstico de las lesiones 1903 i obres de medicina legal

Llicenciat en medicina 1881, s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional Fou president del Collegi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Collegis Mèdics Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València 1906-07 i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat 1906, que presidí Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques Fou pare de Josep Sanchis i Banús