Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
El marc geogràfic del romànic de l'Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…
Clariana de Cardener
Clariana de Cardener
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb el Bages.
Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964 Regula els cursos…
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…
Sogorb
Sogorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…
Puig-l’agulla

Aspecte del santuari de Puig-l’agulla
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla) del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l’Agulla (810 m alt.).
Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775 Al costat hi ha un gran hostal 1704-12 És lloc de molta devoció a la comarca El 1975 ha estat restaurat i modernitzat
Frosinone
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a la comarca de la Ciociaria, a tocar del riu Cosa, afluent del Sacco, dalt d’un turó, des d’on domina la plana del Sacco La ciutat té aspecte modern, amb carrers rectes i amples Dels habitants del terme només la meitat viuen al nucli urbà la resta és dispersa per l’àrea agrícola, intensament conreada, dels voltants Centre agrícola vinya, oliveres, cereals i mercat de bestiar
aquità
Lingüística i sociolingüística
Llengua preromana parlada, segons els testimoniatges de Cèsar, entre els Pirineus i la Garona.
Els pocs coneixements que hom en té han arribat a través dels noms personals i religiosos —esparsos en inscripcions llatines— i de la toponímia Segons Gerhard Rohlfs, els sufixos en -os, -ues de Gascunya constitueixen vestigis de l’antic substrat aquità, amb un estret parentiu ètnic i lingüístic amb els jacetans, habitants de la comarca de Jaca L’aquità fóra, doncs, una llengua intermèdia entre el basc i el gàllic
Franz Ludwig
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
D’origen suec, estigué vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages Participà en les expedicions de l’entitat manresana a Grenlàndia 1972, a l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i a l’Himàlaia 1976, 1980, en la primera de les quals s’assolí el Makalu, segon 8000 català, i en la segona s’intentà el Lhotse Shar Compartí activitats amb Josep Maria Montfort i Montserrat Jou
Lluís Vilarrúbia i Garet
Cristianisme
Entomologia
Sacerdot i entomòleg.
Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim Capellà de l’hospital comarcal de Vic Recollí més de cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta Enriquí la collecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics Algunes subespècies de cinipidocecídies porten el seu nom És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes 1930 i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic Fam Vespidae 1931
Santa Maria de Puiggròs
Art romànic
Parròquia del poble de Puiggròs, situat al nord de la comarca El lloc i el castell de Puiggròs són coneguts des de l’any 1190, però no es tenen notícies de l’església fins a la visita pastoral de l’any 1361, en què consta que l’església de Puiggròs era llavors sufragània de la parròquia de Santa Maria de Juneda L‘església fou refeta al segle XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina