Resultats de la cerca

Exponent del moviment socialista del primer terç del s XX, fou animadora de la Segona Internacional a tot Europa A Itàlia compartí amb Mussolini la direcció de la revista Avanti El 1917 tornà a l’URSS on esdevingué un dels quatre primers secretaris de la Tercera Internacional A causa dels seus desacords amb els dirigents del Komintern, abandonà la Internacional Comunista cap al 1922 Els anys següents residí a París i a Nova York, on publicà alguns llibres, i el 1947 tornà a Itàlia, on continuà interessant-se pels problemes del moviment socialdemòcrata internacional

Fill del també polític Giovanni Amendola D’antuvi milità en els rengles antifeixistes 1924 i més tard ingressà al partit comunista italià 1929 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació 1943-45 Fou elegit diputat 1946, membre de la direcció V Congrés, 1946 i de la secretaria del PCI A la mort de Palmiro Togliatti 1964, es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada

Es graduà a l’acadèmia militar del Yunnan 1911, i fou nomenat general el 1916 Des del 1922 estudià a Alemanya, d’on fou expulsat el 1926, per causa de les seves activitats comunistes L’any següent, ja a la Xina, participà, al costat de Mao Zedong, en la creació de l’exèrcit comunista, del qual fou nomenat cap suprem 1931 Des del 1949 fins al 1954 fou vicepresident del govern, i del 1954 al 1959 vicepresident de la república en aquesta darrera data fou designat president de l’assemblea nacional

Membre del comitè central del partit comunista soviètic 1927, fou nomenat 1934 cap del partit a la zona de Leningrad Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista

Ordenat de sacerdot 1930 i creat bisbe de Zagreb 1937, durant la Segona Guerra Mundial maldà per limitar els extremismes del moviment nacionalista ústaixa d’ Ante Pavelić S’oposà aferrissadament al govern comunista de Tito i a les mesures adoptades amb vista a la creació d’una església nacional Arrestat i acusat de collaboració amb Pavelić, fou condemnat 1945 a setze anys de treballs forçats Alliberat 1952 i confinat a Krašić, Pius XII l’elevà a la porpra cardenalícia 1953, fet que provocà la ruptura de relacions entre Iugoslàvia i el Vaticà

Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals

El ministre d’Economia, Carlo Azeglio Ciampi, és elegit president de la República italiana en una sessió parlamentària en què participen 1010 electors 324 senadors, 628 diputats i 58 diputats regionals Ahir el primer ministre, Massimo D’Alema, i el líder de l’oposició, Silvio Berlusconi, van pactar el nomenament de Ciampi, que és elegit amb 707 vots, entre els quals no hi ha els de la Lliga Nord, Refundació Comunista, ni els de 180 parlamentaris dels grups de D’Alema i Berlusconi Ciampi, el desè president de la República italiana, pren possessió del càrrec el 18 de maig

Hi havia un soviet suprem a cadascuna de les repúbliques federades i un soviet suprem federal, compost de dues assemblees el soviet de les nacionalitats i el soviet de la unió El soviet de les nacionalitats era integrat per 750 membres 32 per república federada, 11 per república autònoma, 5 per oblast i un per okrug , i el de la unió per 750 membres Ambdues assemblees eren elegides per sufragi universal per un període de cinc anys, bé que les candidatures eren úniques i designades pel Partit Comunista Exercien el poder legislatiu i nomenaven, entre els seus membres, els…

Formà part del partit comunista d’Indonèsia Partai Kommunis Indonesia, PKI des del 1943 posteriorment fundà el Moviment per a la Independència d’Indonèsia Gerakan Indonesia Merkeda, i el 1945 fou detingut successivament pels japonesos i els holandesos Des del 1947 ocupà diversos càrrecs al PKI En collaboració amb Sukarno al Front Nacional, fou membre del consell nacional, del parlament i de l’assemblea constituent 1956 i ministre sense cartera a les ordres directes de Sukarno 1964 Fou executat després del cop d’estat del general Untung 1965, durant la repressió dels militars i…

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí