Resultats de la cerca

Central format al Club Handbol Palautordera, el 2000 fitxà pel Club Balonmano Granollers, equip amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment jugà al FC Barcelona 2005-08, de nou al BM Granollers 2008-09, al BM Ciudad Real 2009-11, al BM Atlético de Madrid 2011-13, al HSV Hamburg 2013-14 i el THW Kiel 2014-16 La temporada 2016-17 fitxà pel Vardar de Macedònia, equip amb el qual guanyà la Copa d'Europa 2017 i la Lliga SEHA 2017, 2018, i la temporada 2018-19 passà a jugar en el Pick Szeged hongarès Guanyà dues Lligues Asobal 2006, 2010, quatre Copes del Rei 2007, 2011, 2012, 2013,…

Els anys quaranta jugà al Frente de Juventudes de Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers, club del qual fou un dels socis fundadors Durant tres temporades 1948-1951 defensà la samarreta del FC Barcelona, abans de tornar al BM Granollers, equip en el qual fou el capità fins a la seva retirada, tot compaginant les modalitats d’handbol d’onze i handbol La seva posició al camp fou la de defensa central Fou internacional amb la selecció espanyola d’handbol d’onze i d’handbol Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya i d’Espanya d’handbol d’onze dues vegades 1949,…

Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria 1995-2001 Després jugà a l’Infante de Sagres de Portugal 2001-02, el Reus Deportiu 2002-07, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2007 i dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Futbol Club Barcelona 2007-10, amb qui guanyà dues Copes d’Europa 2008, 2010, dues Copes Continentals 2008, 2009, una Copa Intercontinental 2009, tres Lligues 2008, 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2008, 2009 Fitxà pel Blanes Hoquei Club 2010-13, i el 2013 anà al Club Patí Manlleu, de primera divisió estatal, club…

La línia de Grècia s’inicià amb Lleonard I Tocco , enviat a Grècia l’any 1357 pel príncep Felip II de Tàrent, perquè conquerís l’Epir Conquerí Acaia, Etòlia i les illes de Lèucada, Cefalònia, Acarnània i Arta i es proclamà duc de Lèucada i comte palatí de Cefalònia Carles I Tocco mort el 1429, duc de Lèucada i comte de Cefalònia i Zacint 1381, es casà el 1388 amb Francesca Acciaiuoli, filla del duc Nerio I d’Atenes que, en morir 1394 li aportà les senyories de Corint i Mègara Hagué de lluitar per l’herència amb el cunyat de la seva muller, Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs…

Fill d’Histaspes, sàtrapa de la Pàrtia Segons la inscripció de Behistum, pujà al tron després d’haver donat mort al mag Gaumata, que es feia passar per Bardiya, germà de Cambises Diversos governadors que cobejaven el poder suprem es rebellaren, però entre el 520 i el 519 Darios aconseguí de sotmetre les províncies d’Elam i Babilònia, entre altres Fermament establert en el tron, volgué expandir el seu imperi, tanmateix sense gaire èxit el 514 conquerí la Tràcia oriental, però fracassà en el seu intent de sotmetre els escites Per un altre costat, les guerres mèdiques, que s’…

Fill de Selim I, conquerí Belgrad 1521, s’emparà de Rodes 1522 tot aprofitant les rivalitats francohispàniques sobre l’illa, i, després d’haver derrotat i mort Lluís II d’Hongria a Mohács 1526, saquejà i ocupà Buda, la capital imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on installà Joan I Szapolya signada la pau amb Àustria, s’annexà, entre altres, Tabriz i Bagdad 1534, mentre que, a la Mediterrània, operaven eficaçment els seus almiralls corsaris Barba-rossa i Dragut Mort Joan Szapolya, reprengué 1541 les campanyes a Hongria hi signà la pau definitiva el 1562 A l’interior…

Fill de Cambises I, fou el creador de l’imperi aquemènida, ampliat després per Cambises II i Darius I Com en el cas d’altres personatges de l’Orient antic, els seus propagandistes generaren una llegenda sobre el seu naixement que intentava provar el destí privilegiat del nounat condemnat a mort pel seu avi Astíages, rei de Mèdia, hauria estat salvat per un matrimoni de pastors i hauria estat perdonat després per Astíages Governador d’Ansham, Cir s’uní als súbdits del seu avi, que s’havien revoltat, i entrà victoriós 554 a Ecbàtana, capital de Mèdia Sotmesa aquesta, emprengué des de Pasargada…

Començà jugant a l’AES Barcelona El 1980 fitxà pel Cornellà i, el 1982, conquerí la Lliga i la Copa de la Reina Posteriorment, el conjunt es convertí en el Reial Club Deportiu Espanyol-Cornellà, i guanyà una altra Lliga 1985 i cinc cops la Copa de la Reina 1984-88 Jugava de collocadora, i durant l’etapa a l’Espanyol disputà partits de la Copa d’Europa Al final de la dècada dels vuitanta fitxà pel Club Natació Sabadell, i disputà partits d’ascens a la divisió d’honor També jugà amb la selecció espanyola 55 partits i disputà matxs de l’Spring Cup Quan es retirà, continuà vinculada…

Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer…

Extrem esquerre format al planter del FC Barcelona, amb el primer equip del club guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2003 Jugà al BM Aragón 2005-07, l’Algesires 2007-08, en el qual marcà 163 gols, el Guadalajara 2008-09 i el Vigo 2009-10, abans de fitxar pel Nantes 2010-11, conjunt de la segona divisió francesa que obtingué l’ascens aquella mateixa temporada 2010-11 En 2011-12 fou escollit millor jugador i millor extrem esquerre de la Lliga francesa, de la qual fou el segon màxim golejador L'any 2016 retornà al primer equip del FC…