Resultats de la cerca
Es mostren 5907 resultats
Santa Digna
Capella
Masia i capella de la parròquia de Llerona, al municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), situades al peu de l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466 La capella consta des del 1372 El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga villa romana, de la qual han aparegut murs i paviments L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635
globulariàcies
Botànica
Família de tubiflores de fulles simples alternes, de flors hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes, disposades en capítol, i de fruits en núcula.
Consta d’unes 20 espècies, sobretot de l’Europa temperada, algunes de les quals són emprades com a laxants i com a diürètics Globulariàcies més destacades Globularia sp globulària Globularia alypum foixarda cruixillada, fusellada Globularia cordifolia ssp cordifolia lluqueta Globularia cordifolia ssp nana lluqueta de roca Globularia vulgaris senet de pobre
foli
Disseny i arts gràfiques
Número que indica l’ordre de les pàgines d’un llibre, un conjunt de fulls impresos, etc.
Pot anar al cap de pàgina o al peu, centrat o en un costat, i pot ésser numèric, quan consta només d’una xifra generalment acompanyada d’algun adornament, i explicatiu o literari, quan duu alguna llegenda, com el nom de l’autor o el títol de l’obra, etc
hipòfisi

Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l’encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària, la qual glàndula, relacionada amb l’hipotàlem, regula la major part de funcions de l’organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc).
En l’home es troba a la sella turca, depressió de l’os esfenoide situada sota l’hipotàlem, pesa uns 50 cg que poden modificar-se per causes fisiològiques i consta d’un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones
màquina embaladora
Agronomia
Màquina emprada en la recollida de qualsevol mena de palla per a formar-ne bales.
Consta fonamentalment d’un pistó alternatiu horitzontal que comprimeix la palla i d’una sèrie de dispositius automàtics que separen les bales i les lliguen amb cordill i filferro El mecanisme de recollida és format per un rastell recollector i un cargol sense fi que condueix la palla a la premsa
Sant Miquel de Colldelrat (Artesa de Segre)
Art romànic
Església parroquial del poble de Colldelrat, situat en el vessant de ponent de la muntanya de Grialó Depengué de Sant Pere d’Àger i així consta en les visites arxiprestals del segle XVIII Tot i que no es documenta fins a dates molt tardanes, és possible que tingui orígens medievals
Sant Llorenç de Vilella de Cinca
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Vilella de Cinca Actualment el temple és un edifici d’estil barroc El seu primer esment es remunta a l’any 1279, que consta que “l’abat” o rector de l’església de Vilella contribuí a la dècima papal d’aquell any
càrter
Tecnologia
Caixa metàl·lica, generalment de fosa o d’alumini fos, que conté el cigonyal, les bieles i els pistons i, en molts motors de quatre temps, tots els òrgans de la distribució, i els protegeix de la pols i de l’aigua.
Consta de dues parts el càrter superior o bancada i el càrter inferior aquest darrer, que sovint és de palastre estampat, serveix de dipòsit d’oli en els motors de quatre temps i de cambra per a l’admissió i la compressió preliminar de la mescla en els de dos temps
espícula
Botànica
Inflorescència elemental i típica de les gramínies.
Consta d’unes quantes flors hermafrodites, cadascuna sovint amb dues bràctees, anomenades a vegades glumelles , una d’inferior o lemma i una de superior o pàlea, situades dísticament sobre un eix prim, o raquilla, que a la base normalment duu dues bràctees, anomenades glumes Les espícules es reuneixen en inflorescències compostes
xabeba

Xabeba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell, tipus flauta El seu nom prové de l’àrab šabbaba La majoria dels investigadors consideren que aquesta flauta és travessera, perquè entre l’instrumentari cortesà de la cultura islàmica peninsular no consta cap instrument de la família de les flautes de bec
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina