Resultats de la cerca
Es mostren 4548 resultats
Maria d’Àustria
Història
Emperadriu romanogermànica, reina d’Hongria i Bohèmia i arxiduquessa d’Àustria.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra
Snefrú
Història
Primer faraó de la dinastia IV (~2613 — 2589 aC).
Realitzà campanyes contra els nubians i contra els libis Envià dues expedicions a la recerca de turqueses Sinaí, on fou divinitzat en el Regne Mitjà i altres a la de cedres Biblos Bastí dues piràmides segures a Dahšur, una de les quals la inclinada o romboidal i una tercera de molt probable a Meidum A diferència dels seus successors Kheops i Kefren, fou considerat com un monarca benèfic i bonhomiós
Nadó normal
L’infant acabat de néixer té un aspecte característic que el diferencia clarament del nadó de més temps L’aspecte es modifica durant els primers dies de vida La positura que adopta el nounat és similar a la que tenia a l’interior de l’úter, on disposava d’un espai reduït Espontàniament, doncs, tendeix a flectir el cos i a plegar els braços i les cames sobre el tronc
compressió de dades
Reducció del nombre de bits necessaris per a establir una comunicació digital o per a emmagatzemar una informació, per mitjà d’una codificació
de font.
Segons l’aplicació, hom obté la compressió suprimint bits que aporten poca informació o que són redundants transmetent únicament la diferència entre els valors actuals del senyal i els valors transmesos en un instant anterior, en lloc de fer-ho amb els valors absoluts o bé transmetent o emmagatzemant valors referits a la freqüència d’aparició d’un símbol en la informació, tant més curts com més freqüent sigui la presència d’aquest símbol
llei de Poiseuille
Física
Llei formulada per Jean Léonard Poiseuille el 1840.
Segons aquesta, el cabal volúmic Q d’un líquid que travessa un tub de secció circular és directament proporcional a la diferència de pressions, Δ p , entre els extrems del tub i a la potència quarta del radi r d’aquest, i inversament proporcional a la longitud del tub l i al ¦o eficient de viscositat η Hom l’expressa amb la fórmula Q = π Δ p r 4 /8 l η
persorció
Química
Acció i efecte de persorbir.
En la persorció els adsorbats poden ésser líquids o gasos, i el conjunt adsorbent-adsorbat es diferencia de les veritables dissolucions en la no-uniformitat del sistema La persorció és un fenomen reversible, regit per les dimensions relatives dels porus, de l’adsorbent i del diàmetre molecular de l’adsorbat Es presenta en moltes zeolites i en alguns tipus de carbons altament activats, i constitueix el fonament de l’acció dels tamisos moleculars
joc decisiu
Esport
Regla que s’aplica en el joc del tennis quan hi ha empat en un set a sis jocs, i així ha estat convingut prèviament per tal de decidir ràpidament la sort del set.
Comença servint el jugador que no disposava del servei el seu rival serveix el segon i tercer punts i després cadascun dels jugadors ha de servir alternativament dos punts consecutius i canviar de pista a cada 6 punts, fins que un d’ells hagi guanyat 7 punts i l’altre menys de 6 Si hi ha empat a 6 punts, hom continua jugant fins que l’un aconsegueixi dos punts de diferència sobre l’adversari
refractòmetre
Física
Aparell destinat a mesurar l’índex de refracció d’un medi material, basat en les diferències de camins òptics, i per tant, de fases, entre els dos raigs en què se n’ha dividit un, quan han travessat medis materials diferents.
Aquesta mesura de diferència de camins òptics és feta produint interferències entre els dos raigs Segons que la divisió del raig en dos hagi estat feta usant escletxes de Young o per reflexió en superfícies semitransparents, l’aparell és anomenat de Rayleigh o de Jamin Els refractòmetres són els aparells bàsics d’una tècnica de mesura molt precisa dels índexs de refracció amb un marge d’error del 10 - 6 per cent, anomenada refractometria interferencial
recursiu | recursiva
Electrònica i informàtica
Relatiu a tot algoritme que serveix per a calcular el valor de la funció corresponent a un valor arbitral, no negatiu, de l’argument mitjançant la fixació prèvia del valor per a un valor o més de n (començant per zero) i l’aplicació d’una regla (anomenada regla de recursió).
Permet de calcular el valor per a qualsevol argument sabent el corresponent a un o diversos arguments més petits Un algoritme recursiu es diferencia d’un d' iteratiu perquè en aquest es completa cada fase del procés abans de començar la següent, mentre que cada fase d’un procés recursiu conté totes les fases següents de manera que no s’acaba la primera fins que no s’han completat totes les altres
salients
Herpetologia
Superordre d’amfibis de la subclasse dels apsidospòndils, caracteritzats pel fet que els seus representants són de cos curt, coll pràcticament inexistent, sense cua i amb quatre potes, les dues posteriors molt més desenvolupades que les anteriors, com a adaptació al salt.
La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina