Resultats de la cerca

Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els llacs de la riba…

Neix als vessants de l’El’brus, travessa vers el N la república dels Karatxais i dels Txerkessos, entra a l' oblast' de Stavropol i segueix el seu curs cap a l’W pel kraj de Krasnodar, on desguassa a la mar d’Asov i forma un delta Els afluents principals són el Teberda, el Petit i Gran Zelenčuk, el Laba i el Biclaia

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Vinculat al BM Granollers, formà part del primer equip de l’entitat en la modalitat d’handbol a onze El 1972 entrà a la junta directiva, que presidí 1982-83, i impulsà la professionalització del club fins la seva marxa el 1992 Fou un dels fundadors i el primer president de l’Asobal El seu fill Ferran entrenà el primer equip del BM Granollers 1980-89

Competí com a veterà i el 1986 fundà el Club Ciclista Cesaden a Platja d’Aro Establí una estructura de competició que disputà el calendari estatal fins el 1993, formada per ciclistes juvenils i amateurs entre els quals destacaren Melcior Mauri, Víctor Gonzalo, Manuel Gonzalo, Miguel Ángel Martínez, Antonio Miguel Díaz i Joan Llaneras També entrà en l’organització de la Challenge de Platja d’Aro

El 1960 entrà a collaborar amb el Club Ciclista Mollet, primer competint i posteriorment en diferents càrrecs, com director esportiu i vicepresident Competí per a diferents equips com el Ferrys, el Nicky’s i el Faema, i guanyà el Campionat d’Espanya de Regions 1962, el Cinturó de Barcelona 1965 i les voltes a Navarra 1964, Girona 1966 i Tarragona 1966 També exercí de seleccionador català juvenil

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

Germà de Ramiro Espinosa, el 1917 entrà a collaborar a l’Sport Ciclista Català, entitat de la qual arribà a ser president durant tres períodes 1952-57, 1961-62 i 1968-69 També exercí de vicepresident i de vocal, a més de responsable de l’edició del butlletí de l’entitat Des del 1972 assolí la condició de soci honorari de l’Sport Ciclista Català

Iniciat a l’AA Cardona, s’especialitzà en triple salt El 1944 entrà a la secció atlètica del Reial Club Deportiu Español Fou tres vegades campió de Catalunya de triple salt 1943, 1944, 1945, i un cop d’Espanya 1943, i a més aconseguí dos subcampionats estatals 1944, 1945 Com a fotògraf, fou collaborador de la revista Fiesta Deportiva , i corresponsal de Vida Deportiva i Mundo Deportivo

S’inicià al Club Atlètic Laietà, en el qual milità tota la seva vida Entre el 1945 i el 1953 participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, principalment en proves de mig fons El 1952 obtingué el títol d’entrenador d’atletisme i entrà al collegi de jutges i cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme Fou directiu i gerent del Laietà 1982-88