Resultats de la cerca

Fundada el 1887, pretenia instruir, moralitzar i organitzar actes benèfics per a les classes obreres i humils Durant els anys vint creà diverses seccions esportives com l’equip de bàsquet CIB, que estigué adscrit a les competicions de la Delegació Diocesana d’Esports el 1949 També disposa de secció excursionista, que fomentà el cicloturisme els anys setanta, i d’escacs Tingué una publicació mensual que s’anomenava Portaveu del Círcol Barceloní d’Obrers de Sant Josep des del 1917 fins a mitjan anys trenta

Milità al Club Olímpic Farners, el CA la Selva i el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG En edat júnior assolí dos títols catalans de 400 m 1991, 1992 i en categoria promesa el de 200 m 1993 En categoria absoluta aconseguí un títol català de 200 m en pista coberta 1993 i dos a l’aire lliure 1997, 1998 Com a component de l’equip del GEiEG establí el rècord català de relleus 4 × 100 m 1995 També acredità la plusmarca amb la selecció catalana 1997

Pot tractar-se d’un pou que baixa i després remunta en forma de V, com és el cas de la Fònt de Vauclusa font vauclusiana , o bé de galeries més o menys subhoritzontals, o bé d’una combinació dels dos tipus Aquestes cavitats són explorades pels espeleòlegs subaquàtics Als Països Catalans, el primer grup que s’hi dedicà fou l’ERE del Centre Excursionista de Catalunya, cap als anys cinquanta, i en foren els principals impulsors Subies i Godoy, que moriren a la fou de Bor

Situat per sobre de l’estany de Baborte, al circ del mateix nom, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a 2340 m d’altitud Refugi metàllic d’emergència, promogut i construït per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantè aniversari de l’entitat Fou inaugurat el 12 de setembre de 1981 Disposa de setze places d’allotjament i serveix de base per a travesses i ascensions als pics de Baborte 2933 m, els Estanys 2955 m i Sotllo 3073 m

Situat al nucli urbà del poble de Siurana, fou impulsat per Ciríac Bonet, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC que adquirí una balma per adaptar-la com a refugi, que després cedí al CEC Fou inaugurat el 16 de desembre de 1934 i duu el nom del seu patrocinador, que havia mort pocs mesos abans Amb capacitat per a divuit persones, dona servei a excursionistes i, sobretot, a escaladors d’arreu atrets pel prestigi de les vies d’escalada de les parets i cingleres de Siurana

L’any 1930 la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya organitzà un saló per tal de conèixer els avenços que els industrials i tècnics catalans feien per confeccionar els materials relacionats amb els esports de neu També es convocaren concursos de cartells publicitaris per a anunciar els certàmens El 1932 presentà de forma esquemàtica la trajectòria de l’excursionisme de neu En esclatar la Guerra Civil fou suspès i no es reprengué fins l’any 1943, amb el nom de Saló d’Esquí

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, el 1978 feu la primera ascensió al Kanchenjunga Central 8476m Participà en diverses expedicions ascensió hivernal amb esquís a l’Aconcagua 1980, primer intent català d’ascensió a l’Everest 1982, expedició al Nanga Parbat 1984 i les ascensions als pics Lenin i Comunisme 1984 i al Saipal 1985 Com a esquiador de muntanya representà les federacions catalana i espanyola en diverses competicions estatals i internacionals També participà en raids d’esports d’aventura Raiverd i Raid Gauloises Equador 98

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1968-80 procedent de l’Atlético de Madrid Obtingué tres Lligues 1969, 1973, 1980 i tres Copes del Generalísimo 1969, 1972, 1973 amb el Barça Fou setanta-vuit vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Es retirà en el Barça i després fou director tècnic del club Com a entrenador, dirigí el Papiol, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i el Sant Antoni de Vilamajor, entre d’altres, i fou seleccionador català

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la modalitat d’esquí alpí També participà en els Campionats de Catalunya de salts d’esquí 1934 i guanyà les proves d’aquesta especialitat del Trofeu Josep Maria Blanc 1942 Participà en la fundació de l’Ski Club Camprodon 1934 i el Club Esquí Supermolina 1948 El seu fill Felip fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern de Squaw Valley 1960, però una lesió impedí que hi participés