Resultats de la cerca

Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza

Filla del comte Sanç Garcia de Castella, fou pactat a Saragossa el seu casament 1016, que sembla que fou consumat el 1021, amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona , de qui fou la primera muller, i ell l’associà al govern

Nebot de Teodoric el Gran, es casà amb la seva filla Amalasunta, la qual l’associà al tron 534 L’any següent la féu assassinar L’emperador Justinià envià contra ell Belisari, que el derrotà 535 Fou derrocat i mort per Vitigès

Fill del rei Cristià X El 1935 es casà amb la princesa Ingrid de Suècia Assumí la regència dos cops 1942 i 1947 La modificació de la constitució 1953 permeté la successió femenina al tron, i el succeí la seva filla Margarida II

Casà la seva filla amb Cambises I de Pèrsia, els quals tingueren un fill, Cir el Gran Problemes fronterers enfrontaren Astíages i el seu net, el qual el vencé successivament en dues batalles i uní el regne de Mèdia al de Pèrsia

Amic d’Alexandre el Gran, prengué part en la conquesta d’Àsia Es casà amb la filla de Darios III de Pèrsia Alexandre li féu bastir una fastuosa sepultura a Babilònia i ordenà que li fos retut el culte degut als herois

Fou adquirida el 922 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifré el Pelós A la vora del riu fou construïda, a la segona meitat del segle XIX, una residència d’estiu amb un gran parc

Filla de família menorquina, s’educà a Mallorca i començà escrivint poesia en castellà La seva producció poètica catalana, entre el romanticisme i el costumisme, ha quedat dispersa en diverses publicacions de Catalunya “Lo Gai Saber”, Calendari Català i Mallorca “Museo Balear”, “La Dulzaina”

Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, es casà 1318 amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta Vídua 1324, es casà novament 1331 amb Lleó V, rei d’Armènia

S’especialitzà en el melodrama Actuà com a galant al Teatre Odeon des del 1850 i al Romea de Barcelona Entre d’altres obres estrenà Les heures del mas 1869, de Frederic Soler La seva filla, Rosa Cazurro i Marcó 1858-1936, fou també actriu