Resultats de la cerca

Pivot, desenvolupà gairebé tota la seva trajectòria esportiva al Club Joventut de Badalona 1967-81, amb el qual guanyà una Lliga 1978 i dues Copes 1969, 1976 Jugà 159 partits amb la selecció espanyola Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, un Campionat del Món 1974 i cinc d’Europa consecutius en el període 1971-79, en què aconseguí la medalla de plata en l’edició celebrada a Barcelona 1973 El 1981 es retirà de la competició però un any després retornà a les pistes i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1982-84, amb el qual assolí la Lliga i la Copa del Rei 1983

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona, durant la seva joventut formà part del primer equip de waterpolo del Club Esportiu Mediterrani i jugà a divisió d’honor estatal Fou un dels fundadors i primer president de l’Associació Voluntaris 2000, entitat creada l’any 1992 Posteriorment fou director d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2005, director gerent de l’Institut Barcelona Esports i director del Pla Estratègic de l’Esport a la ciutat de Barcelona També fou director general d’Esports al Consejo Superior de Deportes 2008-11 i…

La denominació procedeix del llatí vulgar goliardus , producte de l’encreuament de gula ‘gola’ i Goliat, considerat com a símbol diabòlic Impulsaren el conreu d’una poesia que, inspirada tant en les composicions populars com en les cultes des d’Horaci i Ovidi fins als contemporanis, cantava l’amor, la joventut, el vi i la primavera, alhora que, tot satiritzant, criticava la societat contemporània, especialment el món eclesiàstic Assajaren nous metres i ritmes mitjançant la combinació d’experiències anteriors La majoria d’aquestes composicions foren recollides en cançoners…

La seva obra juvenil, Nhòcas e bachòcas 1957, obrí la via d’una nova prosa provençal, realista i molt idiomàtica, sobre el tema de la protesta social d’una joventut marginada És autor també de la novella La tèrra acampassida 1963, d’obres breus i d’una llarga crònica de la generació de postguerra De fuòc amb de cendre 1973-78 Com a periodista, té una obra abundant Escrichs 1977 Fou president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà 2002-15 i promotor de la ràdio i el cinema en occità L’any 2005 fou guardonat amb el premi Batista i Roca i el 2012 amb el Gran Premi Literari de…

Dotat d’una gran precocitat intellectual i d’una energia indomable, passà la joventut entre l’estudi i la política Intervingué en els fets revolucionaris del 1848 i hagué d’abandonar Prússia, on tornà a l’època de Bismarck, cridat pels promotors de la Kulturkampf Fou professor d’anatomia patològica a Berlín, director del Pathologisches Institut i cap indiscutible de la medicina alemanya durant més de quaranta anys La seva obra més important, Die Cellularpathologie 1858, desenvolupa la teoria cellular de Schleiden i Schwann, aclareix la constitució de l’organisme —cèllules,…

Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la…

La seva joventut transcorregué en la misèria Posteriorment fou mestre d’escola i fou empresonat durant set anys per robatori i estafa Començà a escriure fulletons en diaris locals i aconseguí una gran popularitat entre el públic juvenil amb novelles d’aventures en països exòtics, especialment al Far West i a l’Orient Entre els seus relats més coneguts cal esmentar Der Schatz im Silbersee ‘El tresor del llac d’argent’, 1894, Durch die Wüste ‘Pel desert’, 1892 i Winnetou 1893 Escriví també l’autobiografia Mein Leben und Streben ‘La meva vida i la meva lluita’, 1910 Utilitzà, entre…

Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali

Fill de Marià Callís i Collell , el 1928 aixecà l’edifici de la Caixa del carrer de Verdaguer de Vic Al novembre del 1913 es presentà a les eleccions municipals formant part de la candidatura catalanista, però no fou escollit El 1923, però, sota la dictadura de Primo de Rivera, fou regidor de la ciutat de Vic, càrrec que no revalidà a les eleccions del 1931 També fou president de la Congregació dels Lluïsos 1913 i de la de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, així com secretari de la Joventut Catòlica local, i participà en la fundació del Cos de Bombers de Vic

Entre els seus poemes cal recordar Moartea ceasului ‘La mort del rellotge’, 1966, Poeme 1967, Tinereţea lui Don Quijote ‘La joventut de Don Quixot’, 1970, Unghi ‘Els angles’, 1970, Norii ‘Els núvols’, 1975 i Sǎrbatori interesante ‘Festes interessants’, 1978 També publicà la novella Viziunea vizuinii 1985, el recull d’assaigs Tratat de inspiratie 1981, les obres de teatre aplegades a Iesirea prin cer 1984 i Desfacerea gunoaielor 1991, i els llibres de poemes La lilieci 1987, Poezii alese de cezura 1990 i Traversarea 1994 Membre de l’Acadèmia Romanesa des del 1992, el 1991 li fou…