Resultats de la cerca

Autora de poemes, de contes i d’assaigs Fidel al realisme socialista, descriu la vida soviètica al camp Zatva , ‘La sega’, 1950 i als grans complexos industrials Bitva v puti , ‘Camí de lluita’, 1957 Premi Stalin del 1951

Baró d’Alginet i de Benissanó Lluità en l’exèrcit de Felip IV de Castella a Itàlia, contra els francesos La seva participació en la presa de Casale Monferrato ~1658 li valgué el títol de comte de Casal

Fou regent de la tresoreria 1627-29 i famós perseguidor de bandolers Durant la guerra dels Segadors lluità a Barcelona, a la Plana de Vic i a la vegueria de Camprodon, al servei de la generalitat de Catalunya

Lluità contra els fills de Godofred I amb l’ajut que Lluís el Piadós li atorgà a canvi de la seva conversió al cristianisme 826 Reconquerí el regne danès i n'inicià la cristianització amb el monjo Anscari

Lluità contra els liberals durant la revolució d’Ayutla 1854-55, i posteriorment a favor de l’emperador Maximilià El 1867 defensà Querétaro contra els republicans però, presa la ciutat per aquests, fou afusellat amb Maximilià i Miramón

Membre del Club Natació Barcelona, practicà la natació, el tennis, l’esquí, l’alpinisme, el submarinisme i la vela, i lluità pels drets de la dona en l’àmbit esportiu Rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador 2006

Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 Dirigí la campanya britànica a les Índies Occidentals 1795 i fou comandant en cap de l’exèrcit d’Irlanda 1797-98 i de l’expedició a Egipte 1801, on morí

Segon marquès de Santa Cruz, capità general de l’esquadra de Nàpols 1603, es distingí en la lluita naval contra els turcs El 1625, amb l’esquadra de Sicília, foragità de Gènova els membres de la Lliga d’Avinyó

Fou cap del partit socialdemòcrata de Galítzia 1890 i diputat socialista al parlament austríac 1890-1918 Lluità contra els russos i els austríacs des del 1910, formà el govern provisional de Lublín i collaborà després amb el mariscal Piłsudski

Jurista de renom, fou bisbe de Noyon 1338, de Clarmont 1340 i d’Òstia 1352 Intentà de reformar la cort pontifícia i lluità contra els espirituals Confià al cardenal Gil Álvarez de Albornoz la pacificació dels Estats Pontificis 1353