Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
barb caní
Ictiologia
Peix perciforme, de la família dels blènnids, semblant a les bavoses, de tons verds i bruns, proveït de tentacles superciliars.
Com a les altres espècies de la família, els mascles preparen un niu i tenen cura dels ous Són freqüents a la Mediterrània i als rius que hi desemboquen
lluert
Ictiologia
Peix de l’ordre dels mictofiformes, de la família dels aulòpids, que ateny uns 40 cm, amb el cos allargat, el cap gros i fort i els ulls ben desenvolupats.
La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
Erau
Riu
Riu del Llenguadoc, Occitània (160 km de llargada i uns 2.500 km2 de conca).
Neix al Massís Central, al NW del departament de Gard flueix en direcció N-S i desemboca a la mar Mediterrània, en el cap d’Agde, al SW de Montpeller
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
Justinià I és el nou emperador de Bizanci
La pau amb els perses permet l’expansió bizantina per la Mediterrània Durant el regnat de Justinià I es duu a terme la codificació del dret romà Corpus Iuris Civilis
tord flassader
Tord flassader
Xavier Rufray (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 10 cm de llargària, d’un color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l’aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d’un color terrós fosc.
Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans
rossinyol bastard
Rossinyol bastard
Agustín Povedano (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que és semblant al rossinyol, però amb les parts superiors més fosques i les inferiors més blanquinoses.
Habita en maleses prop de rius i aiguamolls, a tota la península Ibèrica, a l’Europa mediterrània, Romania, Bulgària i al nord-est d’Àfrica És comú als Països Catalans
buglossa
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les boraginàcies, de fulles estretament oblongues, híspides, de tija de 30 a 60 cm, eriçada de pèls durs, blancs, i de flors grosses, d’un color blau viu, agrupades en cimes laxes.
Es fa als camps de blat, les vinyes, els oliverars, etc, de la regió mediterrània, a la muntanya mitjana Ha estat emprada com a planta cordial, i com a sudorífica
Messinià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè superior marí, situat damunt el Tortonià i sota el Pliocè inferior.
Hom ha proposat de substituir-lo pel terme Andalusià Caracteritzat per la dessecació de la Mediterrània, la qual cosa afavorí un intercanvi faunístic entre el continent africà i l’eurasiàtic
tangeriner
Botànica
Agronomia
Arbre més petit que el taronger, de la família de les rutàcies, de branques fines, fulles lanceolades i fruits petits comestibles (les tangerines).
Provinent del sud-est asiàtic, fou portat a través de les rutes comercials de la Mediterrània Actualment, es cultiva en zones subtropicals, en regions del sud d’Europa i dels EUA