Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
Sant Iscle de Miraver (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Vista exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Situació Dins el municipi de Pinell, i en un dels punts més alts del terme parroquial de Miraver, hi ha l’església de Sant Iscle, molt a prop de la masia, avui mig abandonada, la qual porta el mateix nom Mapa 329M781 Situació 31TCG707475 És a 9,400 km de Solsona, per la carretera que va a Sant Climenç Als 9 km hi ha un trencall a mà esquerra, el qual amb 400 m duu a Sant Iscle Història No coneixem cap document que faci referència a aquesta església, de propietat privada i de fàcil visita, car la porta és oberta S’hi celebra…
Sant Joan de Madrona (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Al cantó de ponent de Madrona, i dalt la serralada que té davant, acompanyada de la solitud d’unes cases mig enrunades, hi ha l’església de Sant Joan, en part enderrocada Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera, a primer terme L Prat Una vista de l’exterior de l’església, esfondrada L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG629478 S’hi pot anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç En arribar al trencall 10 km, cal continuar 6 km més enllà, on, a mà dreta, hi ha la pista senyalitzada que, amb 5 km, porta a Madrona Dalt la muntanya…
Sant Jordi d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Església molt modificada que conserva, però, d’època romànica, la nau i absis, ara convertit en sagristia ECSA-E Pablo L’església de Sant Jordi és situada en un indret aïllat i enlairat del nucli urbà d’Alta-riba, envoltada al sud-oest per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641194 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior XSB Història És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, tot i que quan se’n comencen a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe L’any 1183…
Sant Sadurní
Castell
Castell i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), sobre el punt més alt de la cinglera de Sant Sadurní, al nord de la vall de Gallifa.
Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis…
Antoni Segura López
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club de Boxa Sabadell Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mig lleuger 1959 Formà part de la selecció catalana amateur que disputà els Campionats d’Espanya 1959
Victoriano de Santos Troya
Futbol
Futbolista.
Mig, fitxà pel Futbol Club Barcelona a l’abril del 1932 Procedia de l’Atlético de Madrid i romangué al Barça fins a la temporada 1933-34 Disputà 50 partits i després passà al València
Itzcoatl
Història
Quart emperador asteca (1428-40).
Fill del sobirà Acamapichtli , succeí el seu mig nebot Chimalpopoca després de liquidar l’imperi tepaneca ~1430 i començà l’expansió asteca a l’oest de la vall de Mèxic Fou succeït per Moctezuma I
carbonera
Química
Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, on era obtingut carbó vegetal, per carbonització de la fusta.
La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja
José Antonio Prieto Gasques
Atletisme
Atleta.
Fou sis vegades campió de Catalunya en proves de mig fons tres vegades en 800 m 1993, 1994, 1995, una vegada en 1500 m 1996 i dues vegades en 1500 m en pista coberta 1994, 1997
Art’om Ivanovič Mikojan
Aeronàutica
Militar
General de l’aviació soviètica i constructor d’avions.
Membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, a partir del 1939 dissenyà, amb la collaboració de MOGervič, els famosos avions de la sèrie MIG Rebé el premi Stalin els anys 1946, 1949 i 1952
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina