Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
colom de Nicobar
Colom de Nicobar
Heather Paul (CC BY-ND 2.0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, que té les potes altes, semblants a les de la gallina, i el plomatge verd bronzejat, amb les plomes del coll llargues i caigudes, formant una espècie de pitet.
Habita a les illes Nicobar, Moluques i Nova Guinea
castanyola
Ictiologia
Peix perciforme marí, de la família dels bràmids, pelàgic, semblant al besuc però més comprimit lateralment, de color gris o negrós i d’uns 70 cm de llargada.
Hom desconeix gran part de la seva biologia viu en zones profundes, fins a 100 m i més, a l’Atlàntic oriental temperat i a la Mediterrània, on és pescat esporàdicament
canya
canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
cinerària
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, molt tomentosa, de tiges erectes, subllenyoses a la base, que fan de 30 a 60 cm d’alçària, fulles pinnatipartides de segments obtusos i lobulats, i capítols grocs agrupats en corimbes composts.
Es fa en arenys i rocalls del litoral És molt conreada en jardineria
cérvol del pare David
Zoologia
Cérvol, de la família dels cèrvids, d’uns 130 cm d’alçada.
Té el banyam amb una de les ramificacions dirigides cap endarrere, quasi parallelament al dors, i la cua llarga Originari de l’Àsia, actualment és estès per Europa, on viu sobretot en captivitat
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
cassoleta vermella
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa pedunculada, de 2 a 6 cm de diàmetre, notable pel color vermell escarlata de la superfície interna.
Per fora és blanquinós Viu sobre branques mortes, en llocs molt humits, especialment a la primavera
cassoleta venosa
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu curt i gruixut, primer globulosa i dreprés oberta i lobulada, de 3 a 12 cm de diàmetre, amb la superfície interior replegada venosa, de color bru castany, i a l’exterior, grisenca.
Creix als boscs a la primavera
cassoleta groga
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa molt tancada, de marge irregular, crenulat, groc o de color mel per dins, blanquinós per fora, de 2 a 8 cm de diàmetre, que viu, sovint en grups, sobre terra fèrtil, palla, fems, etc, tant a la primavera com a la tardor.
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits