Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
llaurada
Història del dret
Als segles XIII-XV, obligació d’un pagès o home rústic, envers el seu senyor, d’emprar-se en determinades jornades en terrenys d’aquest no compresos en el contracte o establiment.
fur
Dret processal
Dret de sotmetre’s a una jurisdicció, sigui de caràcter territorial per raó de la radicació de les persones contendents o coses reclamades o per raó del lloc d’acompliment de l’obligació.
O bé per motiu de la matèria litigiosa o del cos o estament al qual pertanyen els contendents o un d’ells fur del domicili, de comerç, personal, parlamentari, diplomàtic, etc
sindicació d’accions
Economia
Dret mercantil
Limitació que hom fa del principi de la lliure transmissió d’accions, assignada d’una manera expressa en els estatuts d’una societat, o bé per una obligació que els accionistes assumeixen voluntàriament.
El fet de posar límits a la lliure transmissió d’accions, anomenat també pacte de sindicació, obeeix a la precaució dels socis fundadors d’evitar que el control de la societat passi a d’altres persones, o bé simplement per a mantenir estable el nombre d’accionistes o el valor de l’acció Els dos tipus de clàusules limitatives més conegudes són la clàusula de consentiment, segons la qual la societat ha d’aprovar cada acte de transmissió d’accions, i la clàusula de coneixement o de tempteig, segons la qual la societat ha de conèixer cada possibilitat de transmissió, a fi que els altres…
condemna
Dret processal
Part decisòria de la sentència, en la qual hom imposa una pena a l’acusat en les causes criminals, o l’obligació, al demandat, de satisfer les peticions del demandant, en les civils.
residu
Ecologia
Tecnologia
Material que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevol activitat humana, el generador o posseïdor del qual se n’ha desprès o té la intenció o obligació de desprendre-se’n.
Els residus poden aparèixer per deteriorament o obsolescència d’objectes o com a subproductes de l’activitat domèstica, industrial o comercial Un canvi de propietari o la seva transformació pot permetre’n la valorització
El sindicalisme corporatiu
Empleats de banca durant una protesta, Barcelona, Pérez de Rozas, 29-3-1983 AF/AHC Aquest breu text es refereix als sindicats corporatius democràtics, és a dir, als que defensaven els seus interessos concrets i específics per entendre’ls diferenciadors dels que afecten el conjunt de la collectivitat laboral, i no pas als anomenats sindicats grocs, per als quals també s’utilitza l’expressió de corporatius, és a dir, els organitzats o finançats directament o indirectament per les empreses, organitzacions empresarials o poders públics Durant el període 1978-96, les organitzacions sindicals que…
Molins, forns i fàbregues
Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…
ocasió remota
Filosofia
Ocasió que no indueix pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, per la qual cosa l’obligació d’evitar-la, si aquest acte no és moral, deixa d’ésser greu.
Antonio Caldara
Música
Compositor italià.
Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics…
Philippe de Monte
Música
Compositor flamenc.
Vida Fou un dels compositors més prolífics i de més èxit del segle XVI, especialment gràcies a les obres profanes Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la seva ciutat natal Marxà a Itàlia molt jove i allí desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional com a cantor, ensenyant i compositor Entre el 1542 i el 1551 estigué actiu a Nàpols com a preceptor al servei de la família Pinelli De Nàpols passà a Roma, ciutat on publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1554 Després d’una curta estada a Anvers el mateix 1554, tingué al seu càrrec el cor de la capella privada de…