Resultats de la cerca

S’inicià al CP Vic, però des dels dotze anys juga al CP Voltregà, equip amb el qual ha guanyat dues Copes d’Europa 2008, 2011, cinc Campionats d’Espanya 2003, 2005-08, dues Lligues espanyoles 2011, 2012, quatre Copes de la Reina 2006, 2007, 2008, 2011 i set Lligues catalanes 2003-09 Ha estat internacional absoluta tant amb Espanya com amb Catalunya Amb la selecció espanyola guanyà dos Campionats del Món 2000, 2008 i un Campionat d’Europa 2009

S’inicià a la Unió Esportiva Horta, passà pel Club Patí Congrés, l’Hoquei Club Palau de Plegamans i el Club Patí Voltregà, fins que el 2006 arribà al Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Al final del 2008 marxà a Itàlia per jugar al Forte del Marmi, on es convertí en el líder ofensiu de l’equip i fou el segon màxim golejador de la Lliga italiana la temporada 2011-12

Davanter que s’inicià al CE Noia Marxà al CP Tenerife 1998-99 i retornà al Noia una temporada, abans de fitxar per l’Infante de Sagres portuguès 2000-02 Posteriorment jugà al FC Porto en dues etapes 2002-07 i 2009-12 i al Reus Deportiu 2007-09 L’any 2012 fitxà per l’AHM Valdagno, i el 2013, pel HC Forte dei Marmi, tots dos italians En el seu palmarès figura la Copa d’Europa 2009, el Mundial de clubs 2008, la Copa de la CERS 1998 i la Copa del Rei 1998 A Portugal, guanyà set Lligues 2003-07, 2010, 2011 i dues Copes 2005, 2006, i a Itàlia, quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, una Copa 2013 i…

Format en el Reus Deportiu, jugà un any de juvenil al Patí Reus i es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola Com a suplent de Santi García, visqué l’època daurada del Reus Deportiu, amb el qual guanyà cinc Lligues 1969-73, tres Copes 1970, 1971, 1973, quatre Copes d’Europa 1969-72 i un Mundialet de clubs 1969 La temporada 1981-82 fitxà pel Club Patí Cambrils, en què acabà la seva carrera

Defensa formada a la UE Barberà i al CH Santa Perpètua Després de guanyar una Lliga amb el Barberà 1993, fitxà per l’HC Sentmenat, equip on es retirà per primer cop a 32 anys Després tornà i jugà sis temporades al Cerdanyola CH, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa de la Reina 2010, abans de retornar a la UE Barberà Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa 1995

Formà part del grup de pioners del Cerdanyola Club d’Hoquei, fundat el 1936, amb el qual guanyà el Trofeu Germans Pironti 1941, el primer títol de l’entitat El 1943 anà a l’Espanyol, on coincidí amb el seu germà Marcos, i jugant com a davanter guanyà el Campionat de Catalunya i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 Es retirà jove i, després de ser secretari de la junta directiva del Club Tennis Barcino, entrà en el món de la política

S’inicià en aquest esport al Club Natació Igualada, que anys després s’integrà com una secció més de l’Igualada Hoquei Club A catorze anys debutà a l’equip sènior, amb el qual fou subcampiona d’Espanya 2009 Posteriorment jugà al CP Alcorcón Madrid, al francès US-Coutras Féminine 2014-15, de nou al CP Alcorcón 2015-17 i des de la temporada 2017-18 al CP Voltregà Amb l'equip madrileny es proclamà campiona d'Europa 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina 2013 També ha jugat amb la selecció catalana, amb la qual ha guanyat dos Campionats d’Espanya autonòmics 2009, 2010, i amb l’espanyola, amb…

Formada al CN Igualada, club on desenvolupà tota la seva carrera fins que es retirà el 2001 Guanyà quatre Campionats de la Lliga Catalana i quatre d’Espanya 1996, 1997, 1998, 2000 Amb la selecció espanyola es proclamà campiona del món 1996 i obtingué la medalla de bronze en l’europeu 1997

Desenvolupà la carrera esportiva en clubs de la seva localitat Club Natació Igualada, Igualada Femení HCP i l’Igualada HC Fou sis vegades campiona d’Espanya amb el CN Igualada i també jugà tres anys amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campiona del món 1996

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya 1978, 1980…