Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
coma de Contraix
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el terme de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix
(2.575 m i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix
, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix 2957 m alt i, a l’est, pel gran tuc de Colomers 2933 m alt El coll de Contraix 2770 m alt comunica aquesta vall amb la coma de Colieto
riu de les Agols
Riu
Riu d’Andorra, a la parròquia d’Encamp, que, reunit amb el riu d’Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.
Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters Neix al peu del pic de les Agols , al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella
serra de Llardana
Serra
Contrafort sud del massís de Posets, al qual s’uneix per la cresta anomenada l’Espatlla de Posets, entre les valls de Llardaneta i dels Ivons.
Els seus cims són la dent de Llardana 3085 m alt, la tuca Alta 2905 m i la tuca Baixa 2896 m Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres El pic de Posets és anomenat també punta de Llardana
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
els Oriònids
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la part nord de la constel·lació d’Orió.
Té lloc anualment des de principis d'octubre fins a principis de novembre, amb el pic d'activitat al voltant del 21 d'octubre, quan la Terra passa prop de l’òrbita del cometa Halley, els residus del qual són l’origen de l’eixam
Grup Excursionista Serralada
Excursionisme
Entitat excursionista de Mollerussa.
Fou fundada l’any 1977 per un grup d’aficionats a l’excursionisme Membres de l’entitat participaren en l’expedició lleidatana que l’any 2008 assolí el pic de Lenin 7134 m Organitza raids de muntanya i la cursa de bicicletes Bici-Tour
Sisqueró
Coma
Coma d’Andorra, a la capçalera de la vall d’Incles, dins la parròquia de Canillo.
És centrada pels estanys de Sisqueró i dominada pel Senyal de Sisqueró 2 761 m alt i el pic de Sisqueró 2 630 m alt, entre els quals s’obre la portella de Sisqueró , a la línia de crestes que limita Andorra amb el País de Foix
Alcubierre
Serra de la península Ibèrica, a l’Aragó, esquena d’ase dels Monegros, partió d’aigües entre el Flumen i l’Alcanadre, al NE, i el Gállego i l’Ebre al SW.
És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana
Mátra
Serralada
Part de la cadena muntanyosa que recorre el N d’Hongria, des del riu Zagyva, a l’W, fins al Tarna, a l’E, en una extensió de 50 km.
Formada per andesites miocèniques, presenta formes volcàniques erosionades i uns pendissos més abruptes al cantó nord El pic culminant, el més alt d’Hongria, és el Kékes 1 015 m Hi ha boscs de faigs, roures i freixes que van cedint lloc als pins i avets
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina