Resultats de la cerca

Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical…

Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…

Al s XVI tingueren un caràcter còmic i utilitzaren melodies de cançons de moda Al s XVIII en foren fetes versions instrumentals Amb el nom de Noël d’orgue hom coneix un tema amb variacions sobre temes populars, com el Livre de Noëls d’orgue 1757 de LCd’Aquin, que en conté un de basat en el tema d' El desembre congelat

Aquestes últimes es canten amb acompanyament de guitarra i pertanyen a la música flamenca, amb llargues cadències i melodia de desenvolupament lent i complex

Diatònica i, a diferència de la clàssica, sense pedals És l’instrument nacional del Paraguai, però també s’estén pel Perú i Veneçuela, l’Argentina, l’Equador, Bolívia, Colòmbia i Mèxic Tot i que l’arpa és un instrument que es val ell mateix i que hom acostuma a tocar assegut, també és utilitzat acompanyat de cuatro o de bombo, o tocat per l’arpista, amb l’instrument cap per avall, seguint una colla de dansadors pels carrers i places dels pobles

Amb la seva acció enriqueix la terra i proporciona prosperitat per a l’any que ve El caganer aparegué als pessebres catalans al final del segle XVII, però no es popularitzà fins el segle XIX

És ballada per parelles, amb acompanyament de xeremies, flabiol i tamborí

Dividit en 100 chon

És executat al so de la guitarra i consta de quatre parts primera figura, cadena, el puente i la jota