Resultats de la cerca

Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a El Baix Empordà  i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a Lectura Popular , 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919

Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat…

Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo  Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen  Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com  El tio de la tissa  1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un llarg poema polític en què l’autor compara sistemàticament els esdeveniments i personatges del conflicte bèllic contra la monarquia hispànica dels Àustria amb la caiguda de Troia, essent els castellans els “grecs” Dins de l’abundant conjunt de versos sobre el conflicte, destaca per la seva qualitat i ambició literària, perquè tot i barrejar elements populars i cultes, inclou locucions llatines i referències mitològiques, seguint de prop el segon llibre de l’ Eneida virgiliana en nombroses ocasions Bibliografia Ayats, L 1994 Vegeu…

Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba

A Heidelberg formà part activa del grup que propulsà un Romanticisme alemany religiós i historicista, i edità, ensems amb Clemens Brentano —amb la germana del qual, la també escriptora Elisabeth Bettina, contragué matrimoni el 1811—, un important recull de cançons populars que tingué una gran influència posterior Des Knaben Wunderhorn ‘El corn meravellós del vailet’, 1806-08 Poeta i dramaturg, obtingué repercussió sobretot amb la novella Die Kronenwächtern ‘Els guardians de la corona’, 1817-54, una de les primeres obres històriques que seguiren la temàtica de Walter Scott

Guanyà diverses curses populars de Catalunya, com la d’El Corte Inglés, la Jean Bouin, la Cursa dels Nassos Sant Silvestre, la Cursa de la Mercè, les mitges maratons de Barcelona i Granollers, i la Marató de Catalunya 1999 Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1997, de 10 km en ruta 1998, 2003, de mitja marató 1994 i de marató 1999 El 2003 establí els rècords catalans de 10 km i de mitja marató Disputà la prova de marató en el Campionat del Món 2001

Fundador 1963, juntament amb  Lluís Lliboutry , i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes Germanor, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló