Resultats de la cerca

Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies…

De família napolitana, anà a viure de jove a l’Alguer És conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on feu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i feu conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista La Sardenya Catalana Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’ Himne alguerès , foren…

Treballà en feines diverses revisor de trens, escultor, músic, etc Fou popular per les seves collaboracions al setmanari Cu-cut 1902-08, en el qual publicà, amb el pseudònim KOK , cròniques en vers sobre l’actualitat política i paròdies de costums, tipus i successos El 1904 edità Aucells de gàbia , unes memòries de la seva època d’empleat ferroviari Per al teatre escriví els monòlegs Casat 1908 i El quefe d’estació 1908, a més d’una comèdia de costums ambientada en la petita burgesia, Gent d’ara 1908, i la paròdia El gran detective Holmes s d És autor, també, del llibre per a…

Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies…

Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment…

Vida i obra Fou apuntador i actor Prengué part en una polèmica literària amb Cándido María Trigueros amb l’opuscle Recurso de fuerza al Tribunal Trigueriano contra las Cartas del Diario Madrid 1788 El seu primer èxit fou el 1768 amb Perder por su tiranía reino, esposa y libertad Una bona part de les seves trenta-set comèdies i vuitanta sainets han restat manuscrits Escrigué el poema heroic España gloriosa por su ilustre hijo Barcelona 1779 Usà com a pseudònim Paulino Monthesinos Cijón , i Moratín el considerà un dels responsables del mal gust teatral del seu temps Bibliografia…

Estudià al conservatori de Toronto però aviat esdevingué una de les figures del Metropolitan de Nova York El seu prestigi s’incrementà encara més arran de la seva interpretació de Lulu , d’A Berg a l’Òpera de París, el 1979 El 1982 interpretà Violetta en el film La Traviata de Zeffirelli També és considerada una gran intèrpret de Kurt Weill

Inicià la seva activitat relacionada amb el món musical els anys setanta com a comentarista i productor Posteriorment, formà diversos grups i actuà en locals underground de Barcelona i edità alguns singles i el disc Loquillo y sus amigos 1981 El 1984 formà el grup Los Trogloditas, formació que l’ha acompanyat regularment fins el 2007 amb canvis en la seva composició, i amb el qual ha enregistrat Dónde estabas tu en el 77 1984, La Mafia del baile 1985, Mis problemas con las mujeres 1987, Morir en primavera 1988, A por ellos que son pocos y cobardes 1989, Hombres 1991 Mientras respiremos 1993,…

Començà la seva trajectòria professional amb collaboracions a revistes satíriques argentines El 1962 es traslladà a París, on collaborà al Nouvel Observateur a partir del 1968 De la seva obra dramàtica cal esmentar la Journée d’une Reveuse 1968, L’homosexuel ou la difficulté de s’exprimer 1974 i La nuit de Madame Lucienne 1985 Escriví també novelles i narracions on és constant la presència d’un humor absurd i corrosiu

Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, Any de Consulta  2014, Kap 15 anys Gegants  2015, Kap Dibuixos i altres provocacions 2017, Kaput  2018, Cavalls Salvatges  2021, Shum El dibuixant de les mans trencades  2024, premi Serra d'Or…