Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
Antoni Lloret i Orriols
Antoni Lloret i Orriols
© Fototeca.cat
Física
Físic i escriptor.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma mitjançant la…
,
fase
Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
àcid pícric
Química
Sòlid cristal·lí groc, de gust amargant i elevada toxicitat, que es fon a 122°C.
És soluble en l’aigua i els dissolvents orgànics Hom l’obté industrialment mitjançant la sulfonació del fenol i posterior nitració de l’àcid hidroxibenzensulfònic així obtingut Presenta caràcter oxidant i reacciona violentament amb els metalls i òxids metàllics És emprat en la fabricació d’explosius, en medicina per al tractament tòpic de les cremades, i en la fabricació de colorants
capacitat
Geologia
cabal sòlid
màxim que pot transportar un curs d’aigua a una velocitat determinada.
nitrat de calci
Química
Sòlid blanc deliqüescent obtingut per neutralització de l’àcid nítric amb lletada de calç.
És emprat en pirotècnica, explosius i llumins, i també com a fertilitzant
electró secundari
Física
Electró emès per un sòlid a conseqüència de la incidència d’un electró (primari).
infiltrar
Fer entrar (un fluid) gradualment en els porus o intersticis d’un cos sòlid.
tetròxid d’osmi
Química
Sòlid cristal·lí groc, extremament tòxic, que es fon a 40°C i bull a 130°C.
És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per escalfament en l’aire del metall És emprat en síntesi orgànica per a la hidroxilació d’olefines, d’acord amb l’esquema
carbur d’alumini
Química
Sòlid groc verdós format per reacció de l’alúmina amb carboni al forn elèctric.
Amb l’aigua dóna metà
pentòxid d’arsènic
Química
Sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que es fon a 315°C, conegut també per anhídrid arsènic.
Soluble en alcohol i aigua amb la qual forma àcid arsènic És obtingut per deshidratació tèrmica de l’àcid arsènic a 200°C A 400°C es descompon en anhídrid arsenós i oxigen Amb els àlcalis forma arsenats És emprat com a substància de partida per a la fabricació d’arsenats per a insecticides i per a obtenir colorants