Resultats de la cerca

Els metalls dels grups IA, IIA i IIIA de la taula periòdica donen antimonurs estequiomètrics, on l’antimoni és trivalent Els altres metalls, amb alguna excepció, formen amb l’antimoni composts essencialment intermetàllics

Francesc Vergós I consta com a pintor des del 1407, i al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell 1417 El seu germà Jaume Vergós I és conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422 el 1434 esdevingué pintor banderer de la ciutat Francesc Vergós II, fill de Francesc I, a més de fer els mateixos treballs que el seu oncle, collaborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu 1443 per a la capella de l’hospital del mateix nom el 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta…

Es compon d’una caixa de ressonància triangular o trapezoidal, que té de set a deu cordes A partir del segle XVI fou posat damunt una taula i les cordes eren percudides amb martellets

Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció…

Cada terme representa la connexió de les característiques expressades horitzontalment i verticalment, generalment explicitades en dos subíndexs representatius que acompanyen cada terme de la taula Les taules de doble entrada són sempre de forma quadrangular

De família valenciana i establert a València, milità en el valencianisme polític progressista i collaborà a “Germania” i a “Taula de Lletres Valencianes”, entre altres publicacions Exiliat a París, publicà el recull poètic Miratge 1954

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà Jordi També jugà al Montesco, l’Oasis, el Club de 7 a 9, l’Ariel i el Club Tennis Barcino Es proclamà campió d’Espanya individual 1959, de dobles 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1971, dobles mixtos 1968, 1969, 1971, 1972 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Osasis 1957, el 7 a 9 1963, 1964 i l’Ariel 1968 Entre el 1954 i el 1961 guanyà quatre cops el Campionat de Catalunya de dobles i cinc el d’equips Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1954, 1955, 1965 i dos d’Europa 1962, 1968