Resultats de la cerca
Es mostren 3362 resultats
Josep Maria Gol i Creus
Arts decoratives
Pintura
Pintor, esmaltador de vidre i ceramista.
Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966
Robert Fulton

Robert Fulton
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor nord-americà.
El 1786 es traslladà a Anglaterra, on es donà a conèixer pels seus treballs en el camp de la mecànica El 1797 passà a França i proposà al govern el projecte d’un submarí amb torpedes autopropulsats el 1798 construí un submergible d’hèlix, i el 1803, un petit vaixell mogut per vapor que navegà pel Sena El 1806 tornà als EUA, i l’any següent inaugurà una línia regular de vaixells entre Nova York i Albany, fet que hom considera com el punt de partida de la navegació de vapor
Lluís Camacho i Ariño
Veterinària
Veterinari.
El 1946 es traslladà a Barcelona on realitzà tota la seva tasca professional Fou responsable del control higienicosanitari de l’escorxador de Barcelona i cap de la unitat d’higiene dels aliments i zoonosis transmissibles 1980 Collaborà activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Associació Veterinària d’Especialistes de Petits Animals AVEPA, 1963 i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya Publicà destacats treballs sobre…
Teodor Bonaplata i Sistachs
Teatre
Actor.
El 1870 es traslladà a l’Argentina, on actuà de primer actor especialitzat en melodrames De retorn a Barcelona el 1883, ingressà al Romea i hi actuà en castellà Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel, L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa , etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics La seva filla fou la soprano Carme Bonaplata
Johann Kaspar Bluntschli
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador suís.
Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche ‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844, dimití i es traslladà a Munic 1847 La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht ‘Dret públic general’, 1851-52 Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant 1873
Josep-Ignasi Barraquer i Moner
Oftalmologia
Oftalmòleg.
Fill d’Ignasi Barraquer Es llicencià en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952 Treballà amb el seu pare a l’Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident 1947-54 El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d’oftalmologia 1958-66 a l’Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà el 1964 l’Instituto Oftalmológico de las Américas i, posteriorment, l’Instituto Barraquer 1968 Ideà diversos instruments i tècniques quirúrgiques, entre les quals la queratoplàstia refractiva Rebé distincions oficials i acadèmiques
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo
Història
Militar
Almirall de Castella, duc de Medina de Rioseco i comte de Melgar, fou mestre de camp a Llombardia (1671), ambaixador extraordinari al Vaticà per a l’elecció d’Innocenci XI i vicari general de Milà (1678).
Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria
Charlotte Corday d’Armont
Història
Revolucionària francesa.
D’origen noble, fou educada en els principis de la Illustració Visqué a Caen, on estigué en contacte amb un grup de girondins exiliats de París Petion de Villeneuve, Buzot i, sobretot, Charles de Barbaroux que conspiraven contra la Convenció i el Terror i es lliurà a la causa girondina Es traslladà a París, on decidí d’assassinar Marat El 13 de juliol de 1793 aconseguí que aquest la rebés amb l’excusa de facilitar-li informació i l’apunyalà mentre ell era al bany Pocs dies després fou guillotinada
Diego Clemencín
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Política
Escriptor, filòleg i polític.
Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia
Jefferson Davis
Història
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina