Resultats de la cerca

Estudià a Zuric, i residí a Suïssa fins el 1925, que se n'anà als EUA Fou professor al California Institut of Technology, i investigà sobretot les galàxies, la matèria intergalàctica i les supernoves, treballs que efectuà a l’observatori de Mount Palomar

Estudià amb Espeusip, Plató i Aristòtil i seguí l’escola aristotèlica Autor de nombrosos treballs d’astronomia i geometria, suggerí que la rotació de la Terra causa el moviment dels cossos pesants i que Venus i Mercuri giren al voltant del Sol

Seguí la carrera sacerdotal Féu nombrosos treballs sobre fisiologia vegetal, ideà un mètode per a destillar l’aigua de mar, inventà un ventilador i determinà en un cavall, per primera vegada, la pressió sanguínia La seva obra capital és Vegetable Staticks 1727

Continuador de l’obra de Poncelet en el camp de la geometria projectiva, pot ésser considerat el fundador de la geometria de direcció, sobre la qual versaren molts dels seus treballs, aplegats dins els dos volums d' Oeuvres París, 1898 i 1905

Estudià a Stanford, Göttingen i Montpeller Doctor en ciències naturals Herboritzà per diversos països d’Amèrica, Europa i Àfrica del Nord Entre els seus treballs ressalta la Flora balearica Montpeller 1921-23, obra indispensable per al coneixement de la vegetació de les Illes

Féu importants treballs en la reconstrucció de l’home prehistòric, partint de restes Juntament amb MWFlack descobrí el nòdul sinoauricular Publicà, entre d’altres, Human Embryology and Morphology 1902, Concerning Man's Origin 1927 i A New Theory of Human Evolution 1948

Introduí a França la laparotomia i l’ovariotomia Publicà diversos treballs importants sobre cirurgia i tècniques operatòries Ideà un model de pinces de forcipressió, que porten el seu nom És autor de De la forcipressure 1875 i Leçons de clinique chirurgicale 1876-90

Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà 1602 el sector dels indis cofanes , al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums Fou assassinat en una revolta

S’especialitzà en la millora genètica de varietats de plantes cultivades És l’autor de la teoria de l’especiació per poliploïdia en les plantes 1917 i de nombrosos treballs sobre la determinació genètica del sexe i l’herència lligada al sexe

Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva Escriví poesies i treballs hagiogràfics