Resultats de la cerca

Vida i obra Membre de l’estament ciutadà, compongué un dietari breu amb notícies sobre la ciutat de València i el País Valencià entre el 1573 i el 1588, ordenades cronològicament i de temàtica diversa festes nobles, fets luctuosos, processons, entre d’altres, amb un marcat detallisme Possiblement parent de Jeroni ↑ Sòria , continuà l’índex alfabètic del seu dietari i hi afegí notícies noves del 1568 al 1605 Bibliografia Martí Mestre, J 1995 Vegeu bibliografia

Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia

Situació Interior de l'església, on és visible la volta de canó de la nau i l'obertura de l'absis ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà del poble de Plandogau, situat prop de la carretera de Ponts a Cervera JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG515368 Història No s’han localitzat fins ara notícies històriques documentals del passat medieval d’aquest indret ni de la seva església parroquial tanmateix, sabem que en època moderna, al segle XVII, el lloc de Plandogau restava inclòs dins la vegueria d’Agramunt i era del comte de Santa Coloma MLIR Església És un edifici…

Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia

Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia

Vida i obra Autor de diversos poemes liminars o presentats a certàmens i festes religioses de Barcelona i de València El 1603, força anys després d’haver-lo escrit, publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta , acompanyat de la traducció d’ El amor enamorado de l’italià Antonio Minturno Una altra obra seva, Las lágrimas de san Pedro y Rimas espirituales y morales , sembla que s’ha de considerar perduda Bibliografia Querol Coll, E 2006 Vegeu bibliografia

Vida i obra Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Bibliografia Diversos autors 1988 3 Vegeu bibliografia

Vida i obra El 1486, essent notari, fou elegit conseller de la ciutat de València, càrrec que també ocupà el 1509 Participà en el certamen poètic valencià del 1474 amb la composició en català A vós per lohar, dels àngels senyora , i en el del 1498, celebrat igualment a València, amb les composicions Canbi paràs contral Sathan qui us postra i Mayor de tots creats de una pasta Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Vegeu bibliografia

Vida i obra Cirurgià d’ofici des del 1611, és autor d’unes Memòries , relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni Escrit en un català planer, és una font important per a l’estudi de la religiositat popular i la festa pública i mostra la situació de Perpinyà durant la invasió francesa del 1630 Bibliografia Simon, A i Vila, P 1998 Vegeu bibliografia