Resultats de la cerca

En la seva obra volgué reflectir les contradiccions de l’home contemporani Formalment el caracteritzen una gran riquesa de metres i rimes, el to irònic, sovint grotesc, i la barreja de les formes tradicionals i les més modernes Volums principals Álom a repülotéren ‘Somni a l’aeroport’, 1962, Szerelmek tánca ‘Dansa dels amors’, 1965, Garabonciás ‘Bruixot’, 1967, Búcsú a trópusoktól ‘Comiat del tròpics’, 1969, Erdei iskola ‘Escola dins la selva’, 1970, Felezoido ‘Temps intermedi’, 1974 i Tengerparti lakòdalom ‘Noces a la vora de la mar’, 1978

Estudià a Barcelona, Madrid i Leiden i fou catedràtic de termologia a Madrid des del 1926 i també a Lisboa, on residí molt de temps Destacà pels seus treballs sobre física i, principalment, sobre la teoria de la relativitat especial d’Einstein El 1926 l’Institut d’Estudis Catalans publicà dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica , dirigida per E Terrades, el seu llibre Propietats dels gasos ultraenrarits Entre les seves altres obres, cal esmentar Física teórica 1931, Termodinámica 1958, Relatividad 1960 i Mecánica 1962

De la seva producció cal destacar Devčki ‘Les noies’, 1945 i Sputniki ‘Companys de viatge’, 1946 sobre la guerra La seva temàtica, dins les línies del realisme socialista, gira sovint al voltant de la vida en fàbriques i ciutats industrials Kružlikha , 1947 Posteriorment, tractà de problemes morals Vremena goda , ‘Camí fatal’, 1953 Sevëža , 1955 Cal esmentar també Sentimental’nyj roman ‘Novella sentimental’, 1958, memòria sobre la Rússia dels anys vint Escriví també obres teatrals Provody belykh nočej , ‘L’adeu a les nits blanques’ 1961

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

El 1928 marxà a París per ampliar estudis Fou deixeble, entre d’altres, de PDukas Realitzà diverses estades a Basilea, on rebé lliçons de FWeingartner En tornar a Bilbao fou director titular de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica de la ciutat, a més de dirigir regularment diverses orquestres espanyoles Com a compositor se situa dins el postromanticisme, i denota també la influència del folklore basc Algunes obres seves són el ballet Aiko maiko 1932, la sarsuela Viento del sur 1952, etc

Començà a desenvolupar la seva afició pel cinema quan li regalaren una càmera de súper-8 a vuit anys La seva primera pellícula, Praying with Anger 1992, estigué protagonitzada per ell mateix i incloïa elements autobiogràfics Més endavant dirigí Wide Awake 1998, i assolí un gran èxit amb el seu tercer film, The Sixth Sense 1999, una història de terror que el revelà com un dels grans valors del cinema fantàstic contemporani Dins aquest mateix gènere, dirigí també Unbreakable 2000, Signs 2002 i The Village 2004

Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista

Emigrà, en companyia de la seva dona, a Amèrica, i fixà la seva residència a Montevideo Construí, juntament amb l’arquitecte català Antoni Fongibell, l’església de Sant Agustí i la plaça de toros del barri La Unión, d’aquesta ciutat Fou autor de nombroses construccions i propietari d’una important empresa d’obres Dins del seu treball, cal subratllar la seva intervenció en el Cabildo de Montevideo, on, el 1868, arranjà artísticament un nou pis amb rajoles de marbre fetes en el seu taller

Situada dins l’antic terme del castell de Torroella, al lloc de Malagarriga Aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El lloc és documentat des del 1050 i l’església apareix citada el 1291 amb les advocacions de Santa Cecília i Sant Jaume de Malagarriga I encara que administrativament és un enclavament del municipi de Pinós, comarca del Solsonès i província de Lleida, l’incloem aquí per motius d’història, bé que l’edifici romànic serà estudiat a la comarca del Solsonès

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral i de la parròquia de Sant Genís de Massadella, al lloc de Navàs No degué passar de capella rural El lloc de Navàs és documentat des del 982 Navares i l’església apareix esmentada el 1293 com a Sant Hilari de Nabars Suposem que aquesta capella devia ésser la mateixa de Santa Eulàlia de Nabars , que era situada en un lloc proper al mas de Nabars avui can Vall El segle XVII encara estava en ús