Resultats de la cerca

Vida i obra Atestat el 1456 com a prevere i capellà major d’Alfons el Magnànim , el 1479 apareix documentat com a ciutadà de València És molt probable que procedís d’una família de conversos de la vila riojana de Nájera, i ja devia ser d’edat avançada quan participà en el certamen marià del 1474 amb una composició que comença Molt més que spectable, senyor virtuós , formada per rims estramps en lloança del representant reial i promotor del certamen Lluís Despuig Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una considerable popularitat, sobretot al País Valencià Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899

Fou oïdor de l’audiència de Panamà Enviat al Paraguai per tal de resoldre les diferències entre els indis i el governador d’Asunción, Diego de los Reyes Balmaseda, destituí aquest No tardà a adherir-se a les posicions dels criolls expulsà els jesuïtes d’Asunción i intentà d’acabar amb llurs missions i amb el repartiment dels indis en mitas La seva rebellió fou finalment esclafada per les milícies dirigides per Bruno de Zabala Antequera fou condemnat a mort i morí en un aldarull que es produí quan l’anaven a ajusticiar

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

S’inicià al FC Internacional barceloní i la temporada 1913-14 fitxà pel Futbol Club Barcelona Hi romangué quinze temporades, fins la 1927-28 Amb 475 partits, fou el jugador barcelonista amb més partits disputats fins els anys seixanta Jugava de mig ala i marcà 16 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928 i deu Campionats de Catalunya 1916, 1919-22, 1924-28 Fou el primer jugador barcelonista que rebé un homenatge 1917, i quan es retirà li’n feren un altre 1928 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana

Pivot, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-94 procedent del Palacanestro Varese italià Amb la Penya disputà 172 partits de Lliga ACB, competició que guanyà dues vegades 1991, 1992 En el primer títol fou nomenat el jugador més valuós de la final El 1992 fou subcampió de la Copa d’Europa, títol que conquerí l’any 1994 després d’anotar un triple en la final quan mancaven dinou segons per acabar el partit i que donà la victòria al Joventut per 59-57 contra l’Olimpiakós grec

Es formà al Club Patí Voltregà, i a setze anys debutà amb el primer equip Fou campió del món júnior amb la selecció espanyola 2007 Jugà en el Voltregà fins el 2012, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Posteriorment, jugà en el Saint Omer francès 2013-15, el Breganze italià 2015-16 i 2018-20, equip amb el qual el 2019 guanyà la Copa d’Itàlia, i de nou en el Club Patí Voltregà 2016-18 i des de la temporada 2020-21, equip que l’any 2023 guanyà la Copa d’Europa

Fundador de l’ Avui i redactor de la secció d’esports 1976-82, fou l’ideòleg del colleccionable “100 anys d’esport català 1888-1988”, que publicà amb Josep Porter Moix Coordinà la secció d’excursionisme 1976-84 També ha escrit sobre esport a El Correo Catalán , El Observador , Barça , i a les revistes satíriques El Drall i La Bimba aquesta darrera, a més, la dirigí Fou collaborador del programa L’Esport a Ràdio 4, i, per a la UFEC, ha traduït reglaments d’esports al català Publicà Quan Kubala omplia els estadis 2008

Creat en homenatge al general José Moscardó, delegat nacional d’esports de l’època, estava reservat a clubs de tercera divisió i es jugava després de la Lliga Es disputà fins el 1969 i assolí un gran prestigi arribà a reunir 25000 persones en la final El Lleida i el Sabadell foren els equips que més vegades el guanyaren, amb quatre títols cadascun El 1971, quan ja havia deixat de disputar-se, s’organitzà un torneig entre els clubs campions per a determinar qui es quedava el trofeu en propietat, que s’adjudicà el Girona

Format al SHUM Maçanet, amb el qual debutà a la divisió d’honor quan tenia disset anys i jugà fins el 1997 Davanter, fou campió d’Europa juvenil 1993 i júnior 1996 amb la selecció espanyola La temporada 1997-98 jugà al Tordera i les dues següents, al Llista Blava de Lleida Tornà al SHUM 2000-03 i, el 2003, fitxà pel Club Hoquei Lloret, però el 2005 li detectaren una arrítmia al cor i es retirà Amb la selecció espanyola guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 2001