Resultats de la cerca

Santuari marià situat a la punta d’un característic espadat, a 1123 m d’altitud És un lloc molt freqüentat, accessible des del coll de Condreu, al límit entre la Selva i la Garrotxa És esmentat en deixes testamentàries des del 1269, dins l’antiga parròquia de Sant Martí Sacalm o de Cantallops Els terratrèmols del 1428 van arruïnar l’antiga església, que fou reconstruïda seguint l’antiga orientació romànica també es va fer aleshores una imatge gòtica d’alabastre que encara presideix el temple

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Muntanyola Fou sempre una capella castellera dintre la demarcació de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola Apareix documentada l’any 1049, quan hom jurà en el seu altar el testament de la mare de Guillem de Muntanyola De l’edifici antic no queda rastre L’actual s’aixecà el 1770 i ara s’ha convertit en un cobert per a usos agrícoles del mas que substituí l’antic castell de Muntanyola

Hom no té notícies històriques de l’església del poble de la Figuera abans del 1300, bé que és possible que ja existís en aquesta època No figura en la dècima papal de 1279-80 ni en cap altra documentació del moment Degué tenir categoria de sufragània, probablement de la parròquia de Cabassers, dins el bisbat de Tortosa Era vicari de la Figuera el 1497 Joan Prades L’edifici actual va ser enllestit cap al 1792 En aquesta data ja devia tenir consideració de parròquia

Entre els anys 1034 i 1107 se citen repetidament junts els castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, situats als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere L’església de Romadriu estava dedicada a sant Martí probablement una de les restants advocacions correspongui a l’església de Serret Aquesta església sembla que tenia la categoria de parròquia, o almenys això es desprèn de la inclusió de Serret dins el deganat de Montenartró en les visites pastorals del començament del segle XIV

Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics

Promogué els disturbis de 1920-22, però la repressió l’afeblí i es dividí entre els partidaris d’un règim democràtic i els que volien romandre dins l’esperit tradicionalista i panarabista Bourguiba, encapçalant el primer grup, el reorganitzà i fundà el Parti Socialiste Destourien 1934, el qual es posà al capdavant de la lluita contra els francesos Després de la proclamació de la independència 1956, lluità a favor de la república 1957 actualment, el partit s’identifica amb l’estructura administrativa del règim de Bourguiba

Exposà el seu talent narratiu amb Anatomy of Absurdity 1589, on, com a la resta de la seva obra, incorporà la llengua colloquial a la seva fantasia creadora Aquest fet es palesa més en obres com Pierce Penniless, his Supplication to the Devil 1592 i The Life of Jack Wilton novella picaresca, 1594 L’intent de convertir-se en un autor dramàtic consta en una collaboració amb Marlowe i en Summer Last Will and the Testament 1592, peça d’una gran qualitat dins el teatre isabelí

Des d’Adrià, el portaren també els hereus al tron Durant la tetrarquia fou el títol de cadascun dels lloctinents dels emperadors que es reservaren el d’ august El títol es mantingué dins l’imperi Bizantí posteriorment descendí a la categoria d’una de les dignitats superiors de l’Imperi, atorgada des dels Comnè a estrangers, com Roger de Flor A l’imperi romanogermànic fou aplicat com a adjectiu pels coetanis de l’emperador i conferit per aquest com a títol al seu presumpte successor

Deixeble i collaborador de Rafael al Vaticà Abandonà Roma a causa d’una sèrie de gravats llibertins Cridat per Frederic Gonzaga, s’establí a Màntua, on obrí un taller 1524-40 Realitzà en aquest període fortificacions i dics La seva obra més important és el Palazzo del Te a Màntua, on hom pot veure la introducció d’arcuacions a la façana, preludi d’Andrea Palladio i els manieristes La decoració interior respon al concepte manierista, amb un tractament grandiloqüent dins l’estil de Miquel Àngel

Sacerdot catòlic 1838 i bisbe de Ðakovo 1849, promotor de la renaixença croata, fundà l’acadèmia iugoslava de les ciències i les arts i la Universitat de Zagreb Patrocinà l’uniatisme uniat entre els ortodoxos i féu amistat amb els catolicitzants de Macedònia i Rússia Al concili I del Vaticà 1869-70 s’oposà a la infallibilitat pontifícia Defensor dels croats dins l’imperi austrohongarès, s’oposà a Bismarck en l’afer del Kulturkampf i preparà el concordat entre Rússia i la Santa Seu 1905