Resultats de la cerca

Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria

Fill de Josep Domènech i Estapà El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d’instrucció pública, des d’on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l’església de Santa Tereseta Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l’ateneu i l’escorxador Publicà La casa 1923, ABC del propietario 1925 i La finca urbana 1928 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona

Estudià a Barcelona, on assolí les màximes qualificacions en els estudis de violoncel El 1898 fou nomenat primer violoncel de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà Formà grups de cambra al costat d’E Granados, J Malats i M Crickboom i alternà la música de cambra amb la simfònica Fou concertino de violoncel de l’Orquestra Pau Casals entre el 1920 i el 1936 Actuà sovint com a membre integrant d’orquestres de cambra en cinemes on es projectaven pellícules mudes

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WA Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore , 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

Estudià a Munic i a París, on començà a treballar Posteriorment es traslladà a Amsterdam 1914-19 i a Berlín 1919-25 Després d’un nou període parisenc 1925-40 s’establí a Budapest A partir del 1945 pintà alternativament a París i a la ciutat hongaresa de Szentendre, on el 1975 hom inaugurà el Museu Czóbel Al començament del s XX formava part del grup fauvista de París Més endavant creà un estil propi, caracteritzat per colors brillants i càlids, de vegades sufocants, formes vagues i un component no gaire acusat d’erotisme

Sembla que, amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l’estol d’Elf de Pròixida cap a Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria En 1357-58 fou governador de Sàsser el 1358 defensà amb èxit Guardamar Baix Vinalopó contra els estols castellans i genovesos Posseí diversos feus a Sardenya Barrala, Samassi

Ingressà al Centre d’Esports Sabadell l’any 1920, juntament amb els seus germans Tena I i Tena III Jugà durant vuit temporades com a davanter centre i interior, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà tres temporades 1928-31 Fou campió de Catalunya i d’Espanya 1929, i marcà el primer gol en la final contra el Real Madrid Disputà 26 partits a la Lliga i marcà 8 gols Retornà breument al CE Sabadell, on es retirà 1931 Jugà dos partits amb la selecció de Catalunya

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61

El 1984 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent de l’Auxerre francès, on jugà durant sis temporades 1984-90, disputà 164 partits com a davanter centre i marcà 45 gols La darrera campanya la feu a segona divisió i aconseguí l’ascens Posteriorment, marxà al Toulon francès 1990-92 i al Racing de Santander 1992-94 i retornà a Catalunya, per jugar a la Unió Esportiva Lleida 1994-95, novament a la segona divisió, on jugà 23 partits Després marxà al Deportivo Alavés Fou internacional sub-21 per França en vuit ocasions

Entrenador d’origen noruec, conegut com Karacoles , que dirigí l’equip català de salts d’esquí Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, on collaborà en l’intercanvi d’entrenadors d’esquí de fons i de salts Participà fora de competició en els Campionats d’Espanya de salts d’esquí, on obtingué la millor marca 23 m, i guanyà la cursa de Noucreus d’esquí de descens a Núria i la cursa de baixada del Puigllançada 1932 Fou segon al Campionat de Catalunya d’esquí de fons 1932