Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Grant Hackett
Natació
Nedador australià.
Fou la revelació dels Jocs del Commonwealth del 1997, en els quals guanyà els 1 500 m lliures, distància en la qual ha mantingut un domini absolut, com demostrà als Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i en el campionat del món de Fukuoka del 2001, on baté el rècord del món amb un temps de 143456 m D’altra banda, en els campionats del món de Brisbane 1999 baté el rècord del món dels 200 m lliures 14667 Als campionats del món de natació de Montreal, aconseguí medalles d’or en 1500, 400 i 800 m lliures, i en aquesta especialitat establí un nou rècord 73865, a més d’una d’…
Michael Snow
Art
Artista canadenc.
D’un marcat polifacetisme, fou músic de jazz , pintor, escultor, fotògraf i cineasta Després de fer estudis de pintura i escultura, començà a treballar en el cinema com a animador Els seus primers treballs artístics eren pintures abstractes que analitzaven la noció de bidimensionalitat El cinema li permeté una forma d’explorar l’espai des del temps, a partir del moviment de la càmera Wavelength , 1967 Es dedicà a treballar sobre els elements bàsics del llenguatge cinematogràfic, com són el moviment, la durada, la relació entre el so i la imatge Experimentà sobre les propietats…
Torsten Hägerstrand
Geografia
Geògraf suec.
Fill d’un mestre d’escola, estudià a la Universitat de Lund, on continuà vinculat com a professor emèrit Feu quatre aportacions fonamentals per a l’evolució de la geografia l’aplicació de mètodes quantitatius per a analitzar la difusió espacial a les innovacions, la reflexió sobre el temps com un recurs escàs —escassetat que afecta l’ús que els individus fan del territori—, els seus treballs sobre organització territorial a Suècia, i la reflexió sobre la necessitat de mantenir unes adequades interrelacions entre la humanitat i la Terra Fou un dels promotors de la reforma de l’…
Jimmy Sangster
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el guionista i director cinematogràfic gal·lès James Henry Kinmel Sangster.
S'inicià com a ajudant de producció en estudis de Londres Després d’un temps de servei a la RAF, continuà en la professió, i l’any 1949 s’incorporà als Hammer Studios, dins dels quals inicià una carrera com a guionista en el gènere de terror , associat sobretot amb el director Terence Fisher i els actors Peter Cushing i Christopher Lee Alguns dels títols més destacats, d’entre els més de cent cinquanta dels quals fou guionista, són The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Mummy 1959, Brides of Dracula 1960, Taste of Fear 1961, Maniac 1963, The Nanny 1965 i The…
Sanjosex

Sanjosex
© Comèdia Comunicación & Media
Arquitectura
Música
Nom artístic del cantant i arquitecte Carles Sanjosé i Bosch, i també del grup musical liderat per ell.
Titulat l’any 2001 en arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, projectà amb Adrià Felip el nou Tanatori de Girona inaugurat el 2008 Com a músic, lidera la banda de rock formada per Pep Mula bateria, Miquel Sospedra baix, Richie Álvarez piano, Sisu Coromina saxo i ell mateix guitarra i veu El grup ha fet gires de concerts a Catalunya i ha actuat en festivals popArb, Senglar Rock, Altaveu, etc Ha publicat els discs Viva 2005, Temps i rellotge 2007, premi Enderrock 2008 al millor disc de cançó d’autor i Al marge d’un camí 2010, pel qual l’any 2011…
Stéphane Lissner
Música
Director artístic francès.
Debutà en tasques d’organizació artística el 1977, en el teatre d’Aubervillier Niça, i el 1988 fou nomenat director general del Théâtre du Châtelet de París, càrrec que exercí fins el 1998 i que li permeté guanyar una enorme reputació internacional gràcies a la seva eclèctica i ambiciosa programació Entre el 1996 i el 1997 assumí durant un breu període de temps la direcció artística del Teatro Real de Madrid, que abandonà poc abans de la reobertura del teatre El 1998 es féu càrrec del festival d’Ais de Provença, el qual aconseguí revitalitzar i modernitzar La seva trajectòria…
Fèlix Urgellès i de Tovar

Félix Urgelles i de Tovar
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del…
Knud Togeby
Lingüística i sociolingüística
Romanista danès.
Professor de la Universitat de Copenhaguen, s’especialitzà en l’estudi gramatical del francès i de l’espanyol moderns La seva tesi Structure immanente de la langue française 1951 té com a objectiu l’aplicació de la teoria glossemàtica de LHjelmslev en un idioma concret Més endavant s’allunyà bastant d’aquestes idees, particularment en la seva extensa gramàtica francesa del 1965, en danès, on procura descriure com funciona una llengua, partint però de dades positives Al castellà va dedicar un llibre sobre les categories verbals, Mode, aspect et temps en espagnol 1953, i una…
llibre de les Cròniques
Llibre de l’Antic Testament, conegut també per llibre dels Paralipòmens.
Anomenat dibrē ha-yāmim ‘Història dels temps’ per la versió hebrea, παραλειπόμενα als Setanta i Paralipomena a la Vulgata en el sentit de “coses omeses en els llibres anteriors”, el nom de Cròniques prové de sant Jeroni Ofereix una visió de conjunt de gairebé tota la història d’Israel, des d’Adam fins a l’edicte de Cir 338 aC, reprodueix escrits anteriors, especialment de Samuel i dels Reis, i hi afegeix tradicions orals El nucli original, escrit probablement vers el s III aC, fou enriquit més tard amb algunes seccions, i la versió alexandrina dividí l’obra en dos llibres De…
Consell Suprem de Regència
Història
Òrgan suprem de govern, nomenat per la Junta Suprema Central durant la guerra contra Napoleó, i de la qual fou successor.
Tenia la missió de dirigir, en nom de Ferran VII, la resistència contra els francesos i de reunir unes corts per reorganitzar el país El decret del 29 de gener de 1810 establí una regència de cinc persones La primera regència era formada per Pedro de Quevedo, bisbe d’Ourense, el general Francisco Javier Castaños, Francisco de Saavedra, Antonio Escaño, general de la marina, i el mexicà Miguel de Lardizábal, i presentà la dimissió en reunir-se les corts el 24 de setembre de 1810 el mes d’octubre es reduí a tres persones el general Joaquín Blake i dos marins, Gabriel Síscar i Pedro Agar Poc…