Resultats de la cerca
Es mostren 47189 resultats
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
Mequinensa
Mequinensa a la confluència del Segre amb l’Ebre; a l’esquerra, damunt la serreta del Castell, el castell de Mequinensa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l’Ebre amb el Segre.
El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…
Burjassot
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al nord-oest de la ciutat de València, al límit de la plana regada per les séquies de Montcada i de Tormos (al sector anomenat els Deserts de Dalt) amb els turons que tanquen l’horta a l’oest.
L’agricultura ha anat perdent importància relativa el 1991 només s’hi dedicava l’1% de la població activa El regadiu 79 ha, que predomina totalment sobre el secà, és dedicat principalment a tarongers 25 ha i productes d’horta 54 ha La terra és conreada en un 95% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha una estació fitopatològica Hom explota els jaciments d’argila De la indústria, important activitat econòmica del municipi 33% de la població ocupada el 1991, que ha esdevingut, a més, residència de nombroses persones que treballen a València, destaquen, a més de la tèxtil…
Xiva
Panoràmica de la vila de Xiva, amb el santuari de la Mare de Déu del Castell a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la part oriental de la comarca, al límit amb l’Horta, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d’W a E, des de la serra de Xiva , alineació muntanyosa que limita la Foia amb els Serrans Santa Maria, 1135 m alt Las Hierbas, 1023 m, fins a la serra de la Parentxisa 329 m alt i el pla de Quart, al límit amb el Camp de Túria i l’Horta, en un dels indrets on la zona de llengua castellana arriba més a prop de la costa masia de Santo Domingo La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar El conreu ocupa 3000 ha de…
el Vilet
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Riucorb (Urgell), dins l’antic terme de Rocafort de Vallbona, a l’esquerra del Riu Corb, a 408 m alt., vora Sant Martí de Maldà.
S'hi arriba des de la carretera de Sant Martí per un ramal que baixa fins al riu, el travessa per un pont, i troba aviat el poble enmig d’un vast planell L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Sufragània de la parròquia de Maldà, durant molts anys una imatge policromada, atribuïda a Guillem Seguer segle XIV, hi fou venerada com a santa Anna L’edifici és de pedra i se'n destaquen uns contraforts, una espadanya per a tres campanes i una rosassa sobre la porta, reconstruïda el 1808 Al fossar nou hi ha un sarcòfag gòtic amb les armes dels Alemany i dels Pinós, que foren senyors a la…
monestir de Vilabertran
Vista aèria del monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…
Bombai
La Victoria Terminus del Central Railway de Bombai
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Mahārāṣhṭra, l’Índia.
Originàriament fou edificada sobre unes petites illes, que successius ponts i calçades convertiren en l’illa de Bombai, de 58,5 km 2 Actualment el Gran Bombai s’estén també a l’illa veïna de Salsette, situada al nord, i unida a la ciutat per istmes artificials el Gran Bombai té així una extensió total de 452,4 km 2 L’emplaçament insular permet a Bombai l’establiment d’un port excellent Té un clima calorós i humit, amb 26,2°C de temperatura mitjana anual i 3175 mm de pluja anual, recollida de juny a setembre Nucli industrial, hi destaquen les indústries químiques refineries de petroli i…
Bogotà
Ciutat
Capital de l’estat i del departament de Cundinamarca, Colòmbia constitueix, a la vegada, un districte especial.
Situada a 2 640 m sobre el nivell del mar, el clima és temperat 13°C de mitjana, amb grans oscillacions tèrmiques diàries, i una pluviositat anual de 986 mm El traçat de la ciutat és d’escaquer, amb el centre a la plaça de Bolívar, on hi ha el palau residencial, el Capitolio Nacional i la catedral Aquest traçat ha estat respectat, bé que una mica modificat, per raó de les exigències d’una ciutat moderna Al sud hi ha el barri obrer, mentre que al nord és situat el centre comercial, i més al nord la ciutat universitària i els barris residencials Resten pocs edificis de la ciutat colonial, que…
Belgrad

Vista de Belgrad (Sèrbia)
© Comunitat Europea
Ciutat
Capital de Sèrbia.
És situada entre l’àrea de turons del nord de la Šumadija i l’angle de confluència dels rius Sava i Danubi, on l’antiga fortalesa del Kalemegdan domina la ciutat Vers el nord-oest, a la vora esquerra del Sava, hom construí després de la Segona Guerra Mundial, el Belgrad Nou Novi Beograd, fusionada amb Zemun, més al nord La ciutat té hiverns freds pel gener, 2°C de mitjana i estius calorosos pel juliol, 22,8°C, amb una temperatura mitjana anual d’11,5°C, i 666 mm de pluges anuals A la ciutat antiga s’han afegit grans construccions parlament, teatre nacional, universitat, casa de la ciutat i ha…
monestir de Banyoles
El monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’església actual (1702-40) conserva la porta gòtica de 1530
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles), situat a la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany), a un extrem de la Vila Vella.
Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de Sant Pere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés amb Sant Policarp de Rasès i Sant Julià…