Resultats de la cerca
Es mostren 16995 resultats
Josep Antoni Reventós i Poch
Cristianisme
Eclesiàstic trinitari.
El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de 1825,…
Manuel Barba i Roca
Agronomia
Dret
Advocat i agrònom.
De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…
Agustí de Copons i de Copons
Història
Segon marquès de Moja.
Fill de Ramon de Copons i de Grimau, fou un dels fundadors de l’ Acadèmia Desconfiada 1700 Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Castella a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament de Barcelona El seu fill, Josep de Copons i d’Oms 1719-90, quart marquès de Moja per mort del seu germà Gaietà Lluís, feu construir, amb la seva muller, marquesa de Cartellà, l’anomenada Casa Moja, a la Rambla de Barcelona Era germà de Pere de Copons
Antoni Comas i Torregrossa
Medicina
Metge i filatelista.
Fou director de l’hospital de Vilafranca i president de la junta de sanitat Entusiasta de la filatèlia, escriví l’únic manual en català del segle XIX, Estudi sobre’ls sellos de correu, datos pera col-leccionarlos, manual del col-leccionador 1893
Josep Baltà de Cela
Química
Enginyer tècnic químic i llicenciat en ciències fisicoquímiques.
Dirigí i administrà les revistes La atmósfera 1892-94, dedicada a la meteorologia, i La fotografía práctica 1893-1908, que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’Estat espanyol Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa 1908-30 Publicà Compendio de electroquímica 1927 i Electroquímica general 1927 El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el míldiu i l’oïdi
Ramon Gil
Música
Músic.
Es formà a Montserrat Fou director de l’ensenyament del Liceu Liricodramàtic a partir del 1854, i més tard fou organista de la catedral de Barcelona Entre les seves composicions destaca una Missa de Requiem 1854
Francesc de Paula Bové i Trius
Música
Mestre de capella i compositor.
Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès Folklore dels balls, danses i comparses populars 1926
Jaume Gener
Història
Lul·lista.
Monjo de Santes Creus, deixeble i amic íntim de Pere Daguí A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium , veritable summa lulliana que, perfeccionada, esdevingué la seva obra més important Ars metaphysicalis , 1506, acabada a València amb la cooperació intellectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lullistes de Barcelona i…
Martí Figueras i Gili
Folklore
Folklorista.
Fou molt popular durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX Tot i ser pagès, dedicà gran part de la seva vida a recopilar textos de drames i representacions populars Vida y muerte del glorioso San Martín , Rosaura , Fill pròdig , Aquesta recopilació de textos la donà a conèixer l’estudiós Pere Grases i González Una de les recopilacions més destacades fou la versió del ball d’en Serrallonga
Joan Pasqual
Cristianisme
Franciscà.
Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud i Summa de pena Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la Divina Comedia fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta Bibliografia Riquer…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina