Resultats de la cerca

Lliure pensador i racionalista és autor de tragèdies Erwine Steinheim , 1780, del recull de poesies Gedichte 1782-87 i de Virgils Aeneis oder Abenteuer des frommen Helden Aeneas 1783, paròdia de l' Eneida , en la qual satiritza l’Església

Ardiaca de la seu d’Aosta, restaurà l’hospital del Gran Sant Bernat, fundat per tal d’atendre els pelegrins a Roma segle VIII D'altres fonts assenyalen que Bernat de Menthon visqué entre el 923 i el 1008 Canonitzat el 1681 i nomenat patró dels alpinistes el 1923 La seva festa se celebra el 15 de juny, tot i que en el Martirologi romà és el 28 de maig

Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers

Ocupà càrrecs administratius i collaborà en diverses publicacions de Madrid Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos 1873, Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas 1874 i Las industrias agrícolas 1879

Des del naturalisme, del qual fou un propulsor important al seu país, evolucionà cap a l’expressionisme tot mantenint un sòlid prestigi gràcies principalment als seus assaigs Überwindung des Naturalismus ‘Superació del Naturalisme’, 1891, Expressionismus 1916, etc Entre la seva obra de creació, destaca la comèdia Das Konzert ‘El concert’, 1909, els seus escrits autobiogràfics, etc

Es destacà sobretot en els estudis d’història del dret germànic Cal esmentar-ne Deutsche Rechtsgeschichte ‘Història del dret germànic’, 1887-92 i Grundzüge der deutschen Rechtsgeschichte ‘Elements d’història del dret germànic’, 1901

El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància Wagner, per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà 1863 a estrenar a Linz 1868 el final de Die Meistersinger , abans de la seva representació a Munic Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875…

Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or

En el cicle Patologia social O barāo de Lavos , 1891 O livro de Alda , 1895 Amanha , 1901 Fatal dilema , 1907 Próspero fortuna , 1910 explicà, a la manera de Zola, la decadència d’una família Escriví també novelles camperoles Mulheres de Beira 1898, etc

Farmacèutic de formació, fou collaborador a l’institut botànic AJCavanilles, de Madrid Estudià la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la península Ibèrica, d’on revisà els gèneres Lythrum i Mendicago És autor, entre altres treballs, d' Estudio fitográfico de la sierra de Corbera 1948-49 i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre 1961, en collaboració amb Salvador Rivas Goday