Resultats de la cerca

Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma 1962-63 i a París 1965-66 Conreà el paisatge, el retrat i la composició, i exposà a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París Rebé nombrosos guardons, entre els quals la Medaille Internationale des Arts, la medalla al mèrit en las Belles Arts del govern espanyol, la Creu de Sant Raimon de Penyafort, la Creu de l’orde d’Alfons X, i el 1998 el papa Joan Pau II el nomenà Cavaller de l’orde de sant Albert Magne

Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…

Doctora per la Universitat de Barcelona 1982, el 1975 s’incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València Actualment és catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura ambdues a Almeria, l’assentament mesoneolític de Cova Fosca i l’assentament magdalenià de Cova Matutano Castelló Entre nombrosos treballs d’investigació destaquen Cova Fosca Un asentamiento meso-neolítico de cazadores…

És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega —germà de Francesc Tàrrega—, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís Rebé una beca de la Diputació de Castelló i entrà al conservatori de París 1920 on estudià amb A Brun i É Schwartz El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asencio, i a més de fer de professor el dirigí fins al…

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1965-68 procedent del Real Madrid Disputà 119 partits amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa de Fires 1966 i de la Copa 1968 Fou setze vegades internacional per França, i disputà l’Eurocopa 1960 i la Copa del Món 1966 Com a entrenador, dirigí el Castelló, el Saragossa i el Burgos, fins que la temporada 1978-79 fou contractat pel FC Barcelona Tanmateix, no acabà la temporada en ser cessat al mes d’abril, poc abans que l’equip es classifiqués per a la final de la Recopa, que s’adjudicà a Basilea Posteriorment entrenà el Burgos…

El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu…

Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Castell de Bonansa Castell de Bibils Torre de Buira Montanui Castell de Montanui Castell de Senyiu o de Vallsenyiu Castell de Casterner de Noals El Pont de Suert Castell de Suert Castell de Lavaix Castell de Castelló de Tor Castell del Grau de Castelló Castell de Sarroca o de Sarroqueta Castell de Viuet Castell de Malpàs Castell d’Erill o d’Erillcastell Castell de Peranera Castell de Castellars Castell de Vilba Castell de Gironella Castell de Viu de…