Resultats de la cerca

Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa 1808 i 1809 assistint els combatents i els ferits Se n’anà més endavant a València i hagué de refugiar-se finalment a Cadis Retornà a Saragossa 1813, on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII acudí a visitar-la 1814

De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques

Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Practicà diversos esports i especialment la natació Fou campió de fons de les terres gironines i el 1944, en guanyar la primera travessia de l’estany de Banyoles, s’aficionà a les curses de llarga distància en aigües obertes Els anys cinquanta participà en tot tipus de travessies les que s’organitzaven al llarg del litoral català, golf de Roses inclòs, i les que havien assolit un cert renom internacional, com és el cas dels estrets de Gibraltar, del Bòsfor i dels Dardanels L’Ajuntament de Girona li atorgà la medalla d’or de la ciutat al…

Desenvolupà la seva carrera al GEiEG de Girona Fou dos cops campiona catalana de llançament de pes 1966, 1970, prova en què aconseguí també quatre subcampionats 1967, 1968, 1969, 1971, un tercer lloc 1965 i obtingué el rècord català 1966 En llançament de disc fou campiona 1970, subcampiona 1971 i tercera 1967, 1969 en els Campionats de Catalunya En els Campionats d’Espanya guanyà el bronze en llançament de pes 1968, 1970

Amb el Club Petanca Salt guanyà el Campionat Provincial de Girona i quedà subcampió d’Espanya 2002 Després passà al Club Petanca Girona, amb el qual aconseguí bons resultats als Campionats de Catalunya

Jugava d’extrem i es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil Com a jugador del Barcelona Atlètic, debutà amb el primer equip del Barça 1988-89 i la temporada següent s’incorporà a la plantilla El 7 de desembre de 1989, en el partit de la Supercopa d’Europa disputat a San Siro, patí una greu lesió que estroncà la seva carrera Romangué al Barça, inactiu, fins la temporada 1990-91, i posteriorment jugà amb el Múrcia 1991-92 i la Unió Esportiva Figueres 1992-93, on es retirà Amb el Barça jugà 51 partits i marcà 4 gols Guanyà una…

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

Davanter format al CP Tordera, jugà al CH Mataró 2001-02, l’Alcoi 2002-05, el CP Vilanova 2005-08, el CE Noia 2008-09, el CH Cerdanyola 2009-10, el GEiEG 2010-11, el Santa Maria dels Monjos 2011-12 i el 2012 fitxà pel CP Calafell Conquerí una Copa de la CERS amb el CP Vilanova 2008 Fou internacional absolut amb Catalunya

Practicà el futbol i l’handbol a onze amb el GEiEG Jugà a bàsquet amb el Club Bàsquet Montgat, a la primera categoria catalana Com a entrenador, començà al GEiEG i al collegi de la Salle Girona als anys cinquanta L’any 1962 participà en la fundació del Centre Parroquial Sant Josep de Girona Hi introduí el minibàsquet i dirigí l’escola de basquetbol Com a àrbitre, dirigí partits del Trofeu Gonzalo Aguirre de segona divisió 1968-71 i presidí el collegi gironí També feu tasques directives al Sant Josep, que, quan assolí l’ascens a la màxima categoria, es convertí en Club de Bàsquet Girona SAE…