Resultats de la cerca

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

Membre del CE Brasil, fou campió de la Lliga de divisió d’honor catalana la temporada 2004-05 El 2006 guanyà la Supercopa de Catalunya i la medalla de bronze de la Copa d’Europa de clubs Amb la selecció catalana aconseguí el subcampionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala 2006 També participà en el Campionat del Món de l’Associació Mundial de Futsal AFM 2007

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913 Desplaçat a Madrid per motius laborals, el 1921 fundà amb altres catalans el primer club de natació de la ciutat, el Club Natación Atlético El 1931 fundà el Canoe Natación Club i el 1943, el Colegio Nacional de Árbitros, del qual fou president durant dinou anys 1943-62 El 1955 la Federació Espanyola de Natació li concedí la placa d’honor

Ala del CE Brasil, fou campió de la Lliga de divisió d’honor catalana 2005 També guanyà la Supercopa de Catalunya 2006 i la medalla de bronze de la Copa d’Europa de clubs 2006 Debutà amb la selecció catalana en el Campionat d’Europa de la UEFS 2004 Guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 2006 i participà en el Campionat del Món de l’AMF 2007

Debutà a la divisió d’honor amb el Club Handbol Palautordera la temporada 1988-89 Milità en el Futbol Club Barcelona 1989-95, i guanyà una Copa d’Europa 1991, dues Recopes 1994, 1995, tres Lligues 1990, 1991, 1992 i tres Copes del Rei 1990, 1993, 1994 Posteriorment jugà amb el Granollers 1995-99, i aconseguí la Copa EHF 1996 Fou internacional en 35 ocasions amb la selecció espanyola

Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia

Conreà en un estil sobri el retrat, el monument commemoratiu i funerari i, des del 1915, gairebé exclusivament, el nu El 1920 obtingué la medalla d’honor de l’Exposició de Bellas Artes de Madrid amb el nu Forma És autor del monument a Antonio Barroso i de l’eqüestre al Gran Capità, segons el tipus renaixentista, ambdós a Còrdova, i del monument a Eduardo Rosales, a Madrid

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Vida i obra Identificable amb tota probabilitat amb el prevere homònim documentat entre el 1509 i el 1525 com a responsable de diverses parròquies de la ciutat de València, mentre era estudiant guanyà un dels guardons que s’oferien a la millor peça poètica en honor de sant Cristòfor certamen del 1488 amb la composició Qui pot loar lo grau de vostra fama Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Jugà com a pivot a divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona 1995, 1996, 1997 i el Futbol Sala Martorell 1998 Posteriorment jugà a divisió de plata amb el Futbol Sala Montcada i el Futbol Sala Olesa, i acabà formant part d’equips que competien en divisions inferiors d’àmbit estatal, com el Gavà Futbol Sala, el Sant Vicenç Club Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala