Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
Nicolas Grimal
Arqueologia
Egiptòleg francès.
Professor d’egiptologia a la Sorbona i director del Centre de Recherches Égyptologiques de la mateixa Universitat des del 1998, també ha estat director de l' Institut français d’archéologie orientale 1989-99 i d’ençà del 1990 dirigeix el Centre franco-égyptien d’étude des temples de Karnak Entre les seves publicacions destaquen Quatre stèles napatéennes au Musée du Caire 1981, La stèle triomphale de Pi‘ünkhy au Musée du Caire 1981, Les termes de la propagande royale égyptienne De la XIXè dynastie à la conquête d’Alexandre 1986, Histoire de l’Égypte ancienne 1988, Underwater Archaeology and…
blanc | blanca
Clar de color, per contrast amb d’altres coses de la mateixa mena, de color més fosc.
Cabells blancs , o cap blanc , generalment de color gris clar, per oposició al cabell normal o al cap de cabells normals negre, ros, etc carn blanca d’anyell, de pollastre, etc, per oposició a les carns de bou, de caça, etc fosques fusta blanca de pi, de pollancre, etc, per oposició a les fustes de noguera, de faig, etc de to més fosc pa blanc de farina de blat, per oposició a “pa morè” peix blanc lluç, llenguado, etc per oposició a “peix blau” sardina, verat roba blanca , que és la de casa i, antigament, la interior femenina, per oposició a la destinada a d’altres usos,…
Magí Germà i Subirà
Música
Compositor català.
Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec…
Joan Calvet i Taulé
Música
Compositor i organista.
Rebé les primeres lliçons musicals amb el mestre Josep Rodés i el 1857 obtingué el primer lloc en les oposicions per a cobrir la plaça de mestre de capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona Però no arribà a prendre possessió del càrrec, perquè el jurat l’atorgà a l’aspirant que havia quedat segon Llavors Calvet presentà un plet contra els membres del tribunal, procés que resultà traumàtic i infructuós Finalment fou nomenat organista del monestir de Santa Clara Se’n conserva una sèrie d’obres d’estils diversos, com ara una missa de rèquiem i una missa de glòria, totes dues per a…
Vladimir Ussachevsky
Música
Compositor d’origen rus naturalitzat nord-americà.
Emigrat als Estats Units el 1930, l’any 1951 començà els primers experiments en música electrònica, molt poc després que fos creat el parisenc Groupe de Recherche de Musique Concrète L’any 1959 fundà a Nova York el Centre per a la Música Electrònica de Columbia-Princeton juntament amb O Luening, M Babbitt i R Sessions La seva producció es pot dividir en música coral -inspirada en la tradició liturgicocoral russa del segle XIX de PI Cajkovskij i A Grecaninov- i música electrònica És també autor d’obres més convencionals, per a instruments de metall o piano, i per a cor Així mateix…
Josep Maria Bardagí i Freixas
Música
Compositor, arranjador i guitarrista català.
Format al Conservatori de Música de Barcelona, debutà com a guitarrista professional l’any 1965 en el grup Gratsons L’any 1970 treballà amb músics com Peret, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra i Raimon Tres anys més tard començà a collaborar amb Joan Manuel Serrat, arranjant i produint discos i acompanyant-lo en diverses gires També treballà en sintonies de campanyes publicitàries i per a programes de televisió, i realitzà els arranjaments de l’himne del FC Barcelona per al centenari Compongué bandes sonores per a films de Wim Wenders i Alain Tanner En el seu primer…
Gabriel Terrassa
Música
Organista català, actiu al final del segle XV i principi del XVI.
Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou Joan Ferrer
Partit Federal Ibèric
Partit polític
Partit fundat al desembre de 1934 a partir d’Esquerra Federal.
El 1935 s’apropà al Partit Republicà Democràtic Federal PRDF d’Eduardo Barriobero, amb el qual convingué un Front Únic Federal Després de participar en el Congrés federal de Barcelona juny de 1936 esdevingué el referent català del PRDF Dirigents Jaume Macià president, Agustí Comenges secretari general i Marià Serra Crespo Durant la guerra impulsà el batalló Pi i Margall en les milícies de la CNT Participà en el procés de reunificació de tots els federals en el Partido Republicano Federal València, 12 de febrer de 1938 i dirigí l’assemblea d’unificació federal realitzada a…
Estanislau Alberola i Serra
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Aplegà, amb Manuel Peris, un Refraner valencià 1928, prologat pel pare Fullana Fou mestre en gai saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i esdevingué molt popular per les seves obretes teatrals en vers, entre les quals cal citar Un alcalde de monterilla estr 1890, La pau del poble en collaboració amb L Blesa Prats i música de Josep Pasqual, 1901, Me case o no me case 1925, Cançonera valenciana 1926, L’amo i senyor 1927, Ans que tot, mare 1928, La filloxera i L’hostal del pi 1828 i Al que es burla 1829 les dues darreres en collaboració amb S Soler i Soler Publicà dues colleccions…
,
Els ambients zonals subalpins i alpins
Consideracions generals Els paisatges subalpins i alpins, dotats d’una vegetació comparable a la de les altes muntanyes europees i emparentada amb la de les terres àrtiques, atenyen, als Països Catalans, exclusivament l’àrea pirinenca i pre-pirinenca, amb una avançada meridional als cims més elevats del Montseny Constitueixen, doncs, una minsa part del nostre territori 4%, part que designem amb el nom d’alta muntanya, i en la qual es diferencien clarament dues grans zones l’estatge subalpí, de boscos de coníferes, que s’estén des dels 1600-1800 m fins al voltant dels 2300 m, i l’estatge alpí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina